En un context de creixent descontentament social, les recents inundacions mortals a València han exacerbat la indignació ciutadana envers la monarquia borbònica, posant en qüestió la seua legitimitat i rellevància en la societat moderna. Aquest sentiment ha revifat l’esperit de l’eslògan “Madrid serà la tomba del franquisme” de la Guerra de 1936-1939, ara transformat en una nova proclama: “Paiporta serà la tomba de la monarquia”.
La devastació causada per les inundacions no només ha destacat les deficiències en la gestió de desastres, sinó que també ha exposat la manca de respostes efectives i empàtiques per part de les institucions, inclosa la Casa Reial. La figura del rei, sovint vista com a distant i desconnectada de les realitats quotidianes dels ciutadans, ha estat objecte de crítiques intenses, alimentant el debat sobre la utilitat de mantenir una institució monàrquica en ple segle XXI.
En aquest escenari de convulsió, Tortosa es presenta com un símbol palpable del passat i del present conflicte. Els “Jardins del Príncep”, un nom que personalment considero anacrònic, conjuntament amb el deplorable monument de la Batalla de l’Ebre, esdevenen un recordatori dels temps foscos del franquisme i de la resistència republicana. Aquests espais, juntament amb altres símbols no democràtics, són testimonis muts d’una història que molts volen superar, però que continuen sent presents en l’espai públic.
El monument de la Batalla de l’Ebre, amb la seua imponent presència, és un recordatori constant de la brutalitat del conflicte i de les vides perdudes. Aquesta estructura massiva ha estat el focus de nombroses discussions sobre la memòria històrica i la necessitat de replantejar els espais públics que commemoren èpoques de repressió i violència. A més, la presència d’altres símbols relacionats amb el franquisme a Tortosa continua sent una font de controvèrsia, ja que molts ciutadans consideren que perpetuen una visió distorsionada de la història.
Els ciutadans del País Valencià i de Paiporta, especialment aquells afectats directament per les inundacions, han expressat un rebuig vehement a la figura del rei. Aquest descontentament s’ha canalitzat en nombroses protestes i manifestacions, on la nova consigna “Paiporta serà la tomba de la monarquia” ressona amb força. Aquest clam no només reflecteix un desig de canvi polític, sinó també una crida a una major responsabilitat i transparència en la gestió pública.
L’impacte d’aquests esdeveniments sobre la percepció de la monarquia és profund i té el potencial de desencadenar transformacions significatives en l’estructura política del país. A mesura que la societat estatal evoluciona i s’enfronta a nous desafiaments, la demanda per institucions que reflecteixin millor els valors democràtics i la igualtat es fa cada cop més evident.
En aquest context, el debat sobre la presència de símbols no democràtics com els de Tortosa cobra una nova rellevància. La ciutat es troba en una cruïlla, amb la necessitat de decidir si continuar honorant un passat opressor, o bé imaginar-nos aquests espais per reflectir els valors de la democràcia i la convivència pacífica.
La tragèdia de Paiporta, i pobles circumdants, han actuat com un catalitzador per a un moviment ciutadà que qüestiona la vigència de la monarquia en un estat suposadament democràtica. Amb Paiporta al centre d’aquesta tempestat política, el futur de la Casa Reial sembla més incert que mai, i l’eslògan “Paiporta serà la tomba de la monarquia” esdevé una metàfora potent del desig de canvi que recorre la societat. A la vegada, el debat sobre els símbols no democràtics com els de Tortosa posa de manifest la lluita contínua per redefinir la memòria col·lectiva i promoure una societat més justa i inclusiva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!