Emigdi Subirats i Sebastià

Hi ha nits d’estiu que ens colpegen l’esperit. Hi ha trobades que, darrere d’un sopar, d’unes copes i d’una conversa entre amics, amaguen una cosa molt més profunda: la voluntat de fer país, de preservar una llengua, d’explicar un territori i de demostrar que la cultura també pot créixer amb força lluny dels grans centres de poder editorial. El Sopar de Lletres d’Onada Edicions, celebrat al Tancat de Codorniu d’Alcanar, és una d’aquestes nits. És també una magnífica ocasió per aturar-nos un moment i valorar què significa que, des de les comarques centrals dels Països Catalans, una editorial haja estat capaç de construir durant més de dos dècades un projecte cultural d’aquesta dimensió; perquè Onada Edicions és, en certa manera, un menut miracle cultural, fruit de la tasca, la constància, el rigor i l’estima per la terra.
Onada va néixer l’any 2003 a partir de l’activisme cultural de l’Associació Cultural Alambor de Benicarló. Els seus impulsors, Miquel Àngel Pradilla i Ramon París, compartien ja llavors una mateixa inquietud: treballar per la llengua i la cultura des del territori i donar sortida editorial a un conjunt d’autors, investigadors i creadors que massa sovint quedaven fora dels circuits de les grans editorials. El projecte, però, no es va limitar mai a editar llibres. Aquesta és probablement una de les claus de la seua singularitat.
Onada ha volgut cosir un territori catalanoparlant, que les fronteres administratives separen, mentre la llengua, la història, els paisatges, les tradicions, i una determinada manera d’entendre el món mantenen profundament connectat: el Maestrat, els Ports, les Terres de l’Ebre, i el Matarranya.
És aquí on el projecte d’Onada adquireix una dimensió especialment significativa: la construcció dels Països Catalans com a espai literari. No pas com una abstracció política, sinó com una realitat cultural que es pot llegir en els llibres, en les paraules, en els autors, en les històries i en els paisatges compartits. Des de Benicarló, Onada ha contribuït a demostrar que el riu Sénia no és una frontera literària. És un lloc de pas, de trobada i de continuïtat: la literatura catalana no s’acaba quan canvia el nom d’una comarca o quan apareix una ratlla en un mapa administratiu.

Fer llibres des de la ruralia
En un món editorial molt concentrat a Barcelona, Palma, València i altres grans ciutats, que una editorial nascuda i arrelada a Benicarló haja aconseguit consolidar durant més de dos dècades un catàleg de centenars de títols té una significació que va molt més enllà de les xifres. Onada ha demostrat que també des de la ruralia es pot construir centralitat cultural, i ho ha fet amb una fórmula que combina l’edició de proximitat amb una decidida vocació generalista.
La seua mirada parteix d’un territori concret, però no s’hi reclou. Aquest és probablement un dels seus grans encerts. Onada publica des de Benicarló, un espai que no és frontera, i ho fa pensant en un àmbit cultural molt més ampli. L’editorial publica al voltant de seixanta títols anuals, aproximadament la meitat vinculats al territori. Això permet entendre la dimensió real de l’aventura.
El seu catàleg abraça la narrativa, la poesia, el teatre, la literatura infantil i juvenil, l’assaig, la història, el patrimoni, la gastronomia, la fotografia, la sociolingüística, les monografies locals i una multitud d’àmbits que permeten explicar un país des de moltes perspectives. Col·leccions com Poesia, Narratives, Imagina, Gent Nostra, La Teca, La Nau, Maremàgnum, Paisatges de la Memòria, Terra Nostra, Monografies, Treballs de Sociolingüística Catalana, Teatre, Finestres al passat, Mirades o La Transformació d’un Territori, mostren aquesta voluntat d’abastar una realitat cultural complexa.
Aquesta diversitat és una de les grans riqueses d’Onada. Perquè editar literatura és important, però també ho és editar la memòria d’un poble, recuperar una paraula que s’està perdent, explicar la història d’un municipi, documentar una tradició gastronòmica, donar veu a un investigador local, publicar poesia o oferir als infants llibres de qualitat en català.

La qualitat com a divisa
Hi ha una paraula que apareix sovint quan es parla d’Onada: qualitat. No és una qüestió menor. Una de les principals preocupacions de l’editorial és precisament la qualitat dels llibres que publica, tant pel que fa als textos com a la il·lustració, el disseny i el conjunt del procés editorial. Onada no ha volgut fer llibres simplement perquè siguen del territori. Ha volgut fer bons llibres del territori. Aquesta diferència és fonamental.
Un llibre local no hauria de ser sinònim de llibre menor. Al contrari: pot ser una finestra oberta al món. Un llibre sobre Campredó pot parlar-nos de la condició humana. Un estudi sobre la navegació per l’Ebre pot convertir-se en una història universal. Una recopilació de paraules i dites pot ser una extraordinària peça de patrimoni lingüístic. Una novel·la escrita a Vinaròs, Amposta o Camarles no té per què tenir menys ambició literària que una novel·la publicada a Barcelona. Aquesta és una de les lliçons més importants que ens ha deixat Onada: la qualitat literària no té quilòmetre zero.

Els factòtums i la seua manera d’entendre l’ofici
Abans que els llibres hi ha persones. I en el cas d’Onada cal parlar especialment de Ramon París i Miquel Àngel Pradilla. Al seu costat hi ha tot un equip que ha anat consolidant l’estructura editorial. Òscar, Rosa, Sergi i altres persones han estat part d’aquest equip que coneix l’ofici i que pot garantir la continuïtat del projecte. És important remarcar-ho perquè un projecte editorial no és només qui signa els llibres o qui apareix en les fotografies. És també qui corregeix, qui maqueta, qui selecciona, qui prepara, qui distribueix, qui parla amb els autors, qui organitza presentacions, qui resol els problemes i qui aconsegueix que aquell llibre que un dia era només una idea acabe arribant a les mans d’un lector.

El Sopar de Lletres: molt més que un sopar
És aquí on el Sopar de Lletres adquireix tota la seua dimensió. No és simplement una presentació anual de novetats. És una trobada, una reunió de persones que escriuen, editen, investiguen, llegeixen, divulguen, ensenyen i treballen perquè la cultura del territori continue viva. El Tancat de Codorniu és molt més que l’escenari d’un sopar. És una taula al voltant de la qual desapareixen durant unes hores les fronteres administratives. A una banda i a l’altra de la Sénia, gent que potser no es veuria habitualment es troba, conversa, comparteix llibres, projectes, preocupacions i il·lusions. És, en definitiva, una representació amable i festiva d’una realitat cultural molt més profunda: la dels Països Catalans com a espai de comunicació literària, lingüística i cultural.
El català és una de les grans aïnes d’aquesta projecció. Publicar en català des de Peníscola, des de Traiguera, des de Tortosa, des d’Ulldecona o des de qualsevol dels municipis d’aquest territori significa normalitzar la llengua en un àmbit tan important com el llibre.

El territori que s’explica a si mateix
Potser aquesta és la gran revolució silenciosa d’Onada: haver aconseguit que el territori es conte a si mateix.
Onada ha donat eines perquè siguem nosaltres mateixos qui expliquem les nostres històries: qui som, d’on venim, quines paraules fem servir, quins paisatges recordem, quines persones volem preservar de l’oblit, quines històries familiars mereixen ser contades, quins poetes tenim, quins investigadors treballen als nostres pobles, quina cuina hem heretat, quina memòria encara ens queda.
Aquest territori que s’explica a si mateix no és tancat. És part d’un espai cultural més gran. La literatura que naix a Vinaròs, Benicarló o Alcanar entra en diàleg amb la que es fa a Reus, Tarragona, Castelló, València, Mallorca, Menorca, Eivissa, Perpinyà o l’Alguer. És així, a través dels llibres i dels lectors, com els Països Catalans es converteixen en una xarxa viva de cultura. Aquesta és, també, la grandesa d’una editorial com Onada.

Cal felicitar Onada
Per tot això, que cal un moment de felicitació. A tot l’equip d’Onada. I, sobretot, a totes les autores i tots els autors que han confiat en aquest projecte. En un sector tan difícil com el món editorial, mantindre un projecte independent, arrelat al territori i compromès amb la llengua durant tant de temps és una proesa. Fer-ho des de Benicarló, en aquest espai del nord valencià que mira cap a l’Ebre i que forma part d’un mateix ecosistema cultural, encara ho fa més admirable.
Onada ens recorda que la cultura no sempre necessita grans capitals per existir. De vegades només necessita gent tenaç, una bona idea, una llengua que vol continuar viva i moltes persones disposades a fer feina.
Enhorabona, Onada Edicions. I per molts anys de llibres, de territori, de Països Catalans, de llengua i de cultura.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!