Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

2 de desembre de 2012
ebrenc
1 comentari

Òmnium ilercavó i la catalanitat triomfant

Va mostrar-se molt emocionat tota la nit, va realitzar un discurs extremadament humà, va mostrar passió per la música i pels seus músics, va donar testimoni del seu arrelament a la terra. El músic ampostí Octavi Ruiz, director de La Lira ampostina, va rebre dissabte 1 de desembre el reconeixement Lo grifonet, que atorga l’Òmnium ilercavó. En el marc d’un emotiu sopar cultural a la mateixa seu de l’associació musical, va veure premiada tota una trajectòria  esplèndida, carregada d’amor a la música i a la terra. Tot va sortir rodó, en una nit que romandrà en el seu record i els seus amics i les seues amigues de la Lira ampostina, una entitat quasi centenària que és l’espill del treball i la dedicació, el talent i la capacitat creativa, un dels veritables orgulls de la nació catalana. 
Dolors Queralt, presidenta d’Òmnium Terres de l’Ebre, va dedicar-li un discurs molt ben trenat, en el qual deixava constància a través de  l’escala musical de la importància del treball que havia realitzat durant dècades l’homenatjat, el qual tota la nit va portar una llàgrima als ulls. Òmnium roman al costat de la nostra gent en tot moment, promou la seua capacitat i se n’orgulleix d’una feina extraordinària.
La periodista sitgetana Rita Marzoa, membre de la Junta nacional d’Òmnium, va sincerar-se davant de tots/es els i les assistents i va mostrar admiració per l’ambient que havia viscut. Va enlairar el paper cruïlla de les nostres terres, al bell mig de la nació catalana, una terra en vies d’aconseguir la llibertat. Va remarcar que no som el sud de res, un missatge esperançador i ple de catalanitat.
Una catalanitat que va regnar en tot moment. L’orquestra de clarinets de la Lira ampostina va interpretar La Santa espina, El Cant dels ocells i El Cant de la Senyera, tres grans himnes nostrats que arriben directament al cor de la gent. La qualitat del grup està fora de discussió, exemple de nou de l’extraordinària feina musical de la institució ampostina, capitanejada pel nostre homenatjat. 
Discursos abrandats, abraçades estimades, converses enlairades i profundes, amistat per damunt de tot, Lo grifonet arriba a les entranyes ebrenques i enlaira el talent i la catalanitat. El grifó, part de la mostra de l’olivera, l’arbre més nostrat, més arrelat vora l’Ebre, és l’espill de la nostra ànima i dels nostres quefers, tal com va explicar el guanyador de la primera edició, el lingüista tortosí Joan Salvador Beltran. Que tingui llarga vida! 

  1. D’acord amb tot el que exposes i sobretot en com ho has expressat. Enhorabona a tu per la part que et correspon que és molta.
    Ara a continuar que se’ns ha girat molta feineta…
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!