Emigdi Subirats i Sebastià

Olivera noble, símbol de l’Ebre, arbre nostrat, els teus troncs torçats, ferms i eterns, guarden secrets de jornades ufanes.
Les teues fulles, d’argent vestides, dansant al vent, en miralls convertides, reflecteixen la llum, un sol brillant, d’una bellesa serena, tostemps captivant.
Del teu fruit, l’or líquid es desvetlla, l’oli sagrat que tot delit encercla, sabor diví, tresor de la natura, essència pura, del camp la carícia.
Baix la teua ombra, el camperol treballa, mans calloses, la suor no enganya, amb cada gest, l’amor a la terra, la teua presència els dona esperança.
Oh, olivera, arbre de força, amb arrels fondes, història llarga, ets símbol de pau, de saviesa antiga, de tradicions que el cor abriga.
En les teues branques, s’entrellacen vides, de famílies, esforços i jornades vives, generacions que han conreat la terra, honorant el passat, preservant la seua essència.
Olivera de l’Ebre, et lloem amb fervor, testimoni viu de la nostra cultura i valor, arbres com tu són la nostra herència, preservar-te és el nostre compromís, la nostra polivalència.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!