NOU PAÍS
I
Visc en el meu món,
revisc Itaques diàries,
m’allunyo de lligams
i aposto per la rebel.lia.
I cada dia, em llevo amb energia.
Estimo la parla d’arrel antiga,
remembro la història no sempre ufana,
escolto cants i recito versos,
defenso la infinitat del dret humà
per triar els camins de vida.
Pericles, home d’Atenes,
la de la història, a
mb timidesa obria portes a la ciutadania.
Portes que tanquen en altres centúries
infames veus amb so irritant,
espill de l’arrogància.
Empeus romangué Companys,
empeus roman el president d’aquest temps,
i empeus s’alça un poble que fa història.
Lluny queden pactes i genolls,
cadenes gruixudes de l’ahir,
reviu l’esperit de l’avi,
la parla escrita de Tirant
i el bell ideal de Pere Quart.
Somniem la realitat,
gaudim d’un moment que remembraran
els llibres amb lletra daurada.
II
Quan dotze decideixen per un poble,
tremola la veu d’ell i d’ella,
s’enfonsa l’ideari del segle de la llum,
l’anhel de Montesquieu per definir poders.
El No de totes les pors
implanta negació inalterable,
renega del vot humà,
del triomf de la idea
i el desig del cor.
Dotze eren els apôstols,
un fou Pilats el juaticier.
Les lleis trencaren els dotze.
I amb les centúries volant
una rosa negra romangué al seient
mentre aixecava la ment
i trencava la blanca llei.
Amb la remembrança s’alça l’esperança,
a despit d’insults i càstigs,
la consciència tranquil.la,
treballs i afanys,
la lluita i la vida plena,
el bell càntic d’independència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!