Emigdi Subirats i Sebastià

NIT POÈTICA DE SANT PERE

Dintre del marc de la celebració de la capitalitat de la cultura catalana
2006, la Biblioteca Sebastià Juan Arbó va celebrar una emotiva vetllada
poètica que va coincidir amb la històrica i popular revetlla de Sant Pere. La
capital del Montsià aquest any s’ha vestit de gala literàriament, en haver
rebut alguns dels millors escriptors d’arreu dels Països Catalans: Alfred Sánchez Pinyol, Vicenç Villatoro, Lluís Anton Baulenas, Toni
Cucurella, Olga Xirinacs, etc. A la vegada, els autors locals i comarcals han
ocupat un primer pla i han tingut la possibilitat de demostrar les seves
possibilitats literàries en nombroses ocasions. Amposta ha volgut recuperar emotivament i brillant, doncs, la revetlla
de Sant Pere i d’una manera extraordinàriament cultural: una vetllada poètica.
La iniciativa que ha endegat la bibliotecària Joana Serret i el seu ajudant Carles mereix tot el nostre recolzament.

Amenitzats per un nodrit grup de
joves guitarristes de la Lira Ampostina, diferents afeccionats locals a la
poesia varen poder demostrar les seves arts oratòries. En Rafel Haro, probablement el poeta ampostí més
consolidat conjuntament amb en Yànnick Garcia, va donar el tret de sortida amb una
excel·lent recitació de la seva obra, la qual ha rebut premis molt
significatius arreu del país (Jocs Florals de Calella, Nit literària de
Tarragona, etc.). El campredonenc Emigdi
Subirats va estrenar el llarg poema “De nom Cristòfol“, mitjançant el qual pretén reviure els ideals del
cavaller medieval tortosí Cristòfol Despuig.
Val a dir que és un poema carregat de referències literàries i històriques,
encaminat a denunciar la incomprensió històrica envers la llengua catalana i
els territoris on és parlada. En Rafel Duran va presentar també un extens poema
de caire social, amb el qual d’una manera lírica denuncia les mancances de la
vida.

La veritable sensació de la nit, però, ens va arribar de la mà del jove
Cristòfol Pons, guanyador del darrer premi “Poetes de l’Ebre“. A part d’uns excel·lents dots de recitació i d’una poesia
afable i amb contingut, el novell poeta ens va introduir l’interessant concepte
de poesia efímera, el qual haurem de tenir molt en compte d’ara endavant.
Aquest tipus de poesia, sense cap mena de dubte, representa els nous temps.
Aquella poesia que fins i tot es pot escriure al telèfon mòbil després d’un
moment d’inspiració sobtada, la qual posteriorment es pot enviar com a missatge
a diversos amics i pot no conservar-se, una volta ja ha realitzat la seva
funció: signe d’amistat, gaudi d’un moment, etc. Les noves tecnologies,
aleshores, també ens permeten engrandir i de quina manera els diferents
gèneres literaris, i revolucionen les possibilitats creadores dels autors. No
ens podem estar de dir que hem reconegut amb en Cristòfol Pons un poeta amb
talent i possibilitats, del qual de ben segur en sentirem a parlar. El
seguirem.

Altres veterans afeccionats a la poesia de la ciutat com l’Eusebi
Canyelles, en Josep Ferré i Royo “Pep
Soquet“, l’Emili Bonet o la planera M. José Fernández
no varen faltar al recital poètic de la tarda nit del 28 e juny, que dóna el
tret de sortida literari a l’estiu.

Els blocs d’Internet, el
llenguatge dels e-mails o dels missatges
de mòbil, i aquesta poesia efímera són testimonis de primera mà de la revolució
tecnològica que dirigeix els nostres dies. Va ser, doncs, una revetlla diferent,
amb la qual recuperàvem la tradició perduda de les nits de Sant Pere (tan
entranyables antany), amb la qual vàrem
poder gaudir de tota mena de sensacions, a la terrassa de la Biblioteca que
porta el nom de l’il·lustre escriptor montsianenc,
i amb el riu Ebre escoltant i transcorrent tranquil·lament a l’espera de la
seva unió definitiva amb la Mediterrània.

Emigdi Subirats

emigdi@hotmail.com