Emigdi Subirats i Sebastià

Josep Maria Ripoll i Peña va nàixer a Sabadell el 1962. És escriptor. Llicenciat en filologia catalana i catedràtic d’institut, ha publicat reculls de poesia i articles de crítica literària.

* Va ser coordinador de la revista Fragments (1982-1986) i és un dels poetes fundadors del grup Papers de Versàlia, que ha publicat una sèrie de plaquetes de poesia, la col·lecció de llibres Zona Blanca i els volums Quaderns de Versàlia, dedicats fins ara a Rainer Maria Rilke, Emily Dickinson, Giuseppe Ungaretti, W. H. Auden i Paul Éluard. L’any 2009 va ser convidat per l’Alliance Française de Sabadell i Cafè Central al 10è Marché de la Poésie de Mont-real.
* Ha exercit com a crític literari a Avui, Diari de Barcelona, La Vanguardia, El Observador, El Temps i Lletra de canvi, i actualment ho fa a Serra d’Or. Actualment també exerceix de professor de llengua catalana i literatura a l’Institut Vallès de Sabadell, ciutat on viu.

Obra poètica
* Homenatges i sàtires 2002. Dels marges 2004. Dir 2009, Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra 2008. Dins la gola de la guineu/ Dans la gueule du renard. Poetes catalans i quebequesos 2009. Entre una riba i l’altra. Poemes de Josep Maria Ripoll, gravats d’Assumpció Oristrell 2012.
Altres
* Les novel·les de Joan Vilacasas, Quaderns d’arxiu, Fundació Bosch i Cardellach, Sabadell, 2002. Paisatge urbà, amb Antoni Dalmases i Pardo i Carme Forcadell i Lluís, 1994. Heterodòxies 1995, introducció i selecció de textos (Santiago Rusiñol i Prats, Eugeni d’Ors, Josep Carner i Puig-Oriol, J.V. Foix, Francesc Trabal i Benessat, Joan Brossa i Cuervo, Guillem Viladot i Puig, Josep Pla i Casadevall, Joan Perucho i Gutiérrez, Jordi Sarsanedas i Vives, Pere Gimferrer i Torrens, Miquel Bauçà Rosselló). Guia de lectura a: Pere Quart, Antologia1999. Introducció, notes i comentaris a: Joan Salvat-Papasseit, L’irradiador del port i les gavines 2007.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
CAMP DE JOC

Ni el xiulet de l’àrbitre.
Ni els regalims de suor.
Ni la sentor de multituds.
Ni la tensió del moviment.
Ni els crits del públic.

Sóc al mig del camp de joc
i no tinc més que paraules.

_______________________

FIL MUSICAL

Aspiro, sovint, líric, a la música
de les esferes, als cors angelicals,
mentre em sé arrelat en canvi
a la música ambiental, al mobiliari
d’hotel del gust de tots
que és com dir de ningú. No cansa
allò que pertot regna, i sí
una presència de solemnitat
continuada, que vol invitar a l’èxtasi
sense interrupció. Aspiro a la música
de les esferes només
en la forma covarda que em permeti
un retorn amable al fil musical.

Dèbil com tots, cobejo
la vida apacible.

_______________________

A PARTIR DE “SÍRIA” D’EUGENIO MONTALE

Deien els antics que la poesia
era una escala a Déu. Potser ja no és així
ara que em llegeixes. Però el dia vaig saber-ho
que per tu vaig retrobar la veu; paraules
d’un altre que et vull dedicar, perquè
jo tinc per tu la veu i el dia
i, en absència de Déu, pujo l’escala
que em porta fins on ets. La poesia
no és certament allò que deien els antics
ni potser tampoc allò que creia Montale,
però em va retornar per tu,
a qui dedico tots els meus poemes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!