Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

29 de juliol de 2021
0 comentaris

Més Poetes Catalans (61): Josep Lleixà

Josep Lleixà Fernández va nàixer a Mas de Barberans el 1941. Amb 13 anys va marxar a viure a Barcelona, Actualment resideix a Torredembarra (Cataluña). És Graduat Social Diplomat per la Universitat de Barcelona i analista-programador, informàtic .

* Ha escrit contes, relats curts i majoritàriament poesia, que té un gust melancòlic, d’enuig, trista, a fi de buscar l’equilibri emocional en to irònic. .
* Ha publicat “Haikus tankas y Colores” , “en Otoño poemas” y “Poemas de Invierno”. * Escriu normalment en català i tradueix els poemaris al castellà.
* Dirigeix un programa setmanal de poesia “Bressol de Lletrafertis” a Ona la Torre fm 107.0
* Participa i organitza recitals poètics Utilitza en alguns treballs el pseudònim de Fifo.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Una sensació d’angoixa, d’esgarrifança

Una sensació d’angoixa, d’esgarrifança
turmenta la meva ment finita al voler entendre,
on comença i on acaba el Tot.
La veritat, la Vida.

Per la nit l’espectacle del refulgir de les estrelles és meravellós,
si l’imagino com part d’un escenari on es representa una obra inconclusa
on al fons del fòrum hi ha un taló negre.
Ho gaudeixo tot saben que mai esbrinaré el desenllaç de l’obra,
ni el nom de l’autor.

Quan la meva ment vol traspassar el teló
i aprofundir. Imaginar viatjar cap l’infinit
entro en confusió, angoixa.

SÉ que la meva resposta tot i estar escrita,
jo furga, cuc cobert de fang i terra
que em rebolco satisfet de la meva ignorància
mai mai la podré entendre.

Soc finit.

La meva ment es finita
i quan vol viatjar a mons i realitats
que no tenen de fons el taló negre de l’escenari,
al no haver-hi paraules, tot i l’argument repetit una i altra vegada
desitjo la llum del dia on el sol al enlluernar-me
fa que la meva vista i la meva ment no volin a nous paratges
i siguin hostatges de la meva realitat finita.

QuÈ soc i qui sOc? ,
quan em pugui contestar
potser comenci a poder contar els estels del cel
i quants camins ignots hi han,
per poder-los transitar.

Tot va començar com un joc

I tot va començar com un joc….
ens vàrem agafar de les mans,
entrellaçarem amb força els dits
tu em vas mirar als ulls, fit a fit
jo vaig acariciar el teu cabell,
suaument, poc a poc.
resseguint-lo amb delit.

tu em vas dir t’estimo
jo et vaig dir, et vull, sadolles el meu desig .

I continuarem jugant….
com dos nens petits

Tu em vas oferir un sospir
jo em vaig atrevir a robar-te un bes.

Ens vàrem agafar de les mans,
entrellaçarem amb força els dits
tu em vas mirar als ulls, fit a fit
jo vaig acariciar el teu cabell,
suaument, poc a poc.
resseguint-lo amb delit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!