Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

27 de juliol de 2021
0 comentaris

Més Poetes Catalans (59): Antoni Moll i Camps

Antoni Moll i Camps va nàixer a Ciutadella. És membre de l’Institut Menorquí d’Estudis. Llicenciat en Filologia clàssica per la Universitat de Mallorca, és poeta i traductor. Ha treballat com a professor de llatí a Menorca i Xile, i en tasques editorials a partir de 1971, a Barcelona. Va ser ordenat capellà el 1950, va exercir com a professor de llatí al seminari de Menorca i fou vicari d’Es Migjorn.

* Referent menorquí de la poesia catalana, va ser inclòs en les antologies Els poetes insulars de postguerra (Palma,1951), a càrrec de Manuel Sanchis Guarner, La poesía catalana eucarística (Barcelona,1952) i Els autors de l’ocell de paper (Barcelona 1957).
* El 1963 va marxar a Xile, responent a la crida a l’apostolat del papa Pau VI. Visqué al poble de Llay-Llay, a Valparaíso i a Santiago. D’aquesta estada a Xile en queda la novel·la inèdita L’endemà del silenci.
* El 1970 rebé la dispensa eclesiàstica i es casà amb Sonia Gamboa.
* Tornà a Barcelona el 1972, on es dedicà a tasques editorials a Salvat Editores.
* També ha traduït nombrosos títols de narrativa infantil i juvenil del castellà al català.
* Als vint-i-un anys publica l’aplec de poemes Serenor (1946).
* Fins al 1986 no torna a publicar, en aquest cas el llibre de memòries Inventari de minyonia. Evocacions i digressions (1986), Premi X Biennal literària de Sant Joan (1985).
* A partir d’aquí, ha publicat les obres següents: Finestra dels dies (1990) –premi Frederic Erdozaín del Consell Insular de Menorca (1989)–, amb poemes escrits entre 1950 i 1960; les obres de narrativa L’hostal de la sirena (1992), Lluna d’octubre (1996) i La noia que sortí del mirall (2007), i Llibre I de les Odes d’Horaci (2009), una traducció versificada del primer llibre de les Odes.
* L’any 2010 va ser honorat amb el premi Ciutadellenc de s’Any, en la categoria Fabiol de Bronze, i el 2012 va rebre un homenatge a Ciutadella per la seua trajectòria literària i compromesa amb la llengua.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

”Plou i fa lluna. Quina nit més bella!
Un estel fredolic tremola i brilla
entre núvols amables, cotonosos,
com una testa d’infantó rosseja
en son bressol entre bolquims d’ermini.”

Amunt!
A A
He pujat a la torre
i he mirat a l’entorn.
Com Dèdal sóc d’una illa
presoner: ni per terra
ni per mar no hi ha rutes
d’evasió, sols queden
els camins de l’espai.

Alt alcàsser dels somnis
amb un ample murmuri
i un oratge de pins.
Un anhel que m’enlaira
cel enllà sense terme,
sense aurores ni postes,
ni la fuga dels núvols

o la veu de les campanes.
Alt alcàsser dels somnis.
Sense nom ni llinatges,
de la càrrega vana
del passat, franc i lliure,
per aprendre del vol
més ardit, per aprendre
que he nascut per al vol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!