Emigdi Subirats i Sebastià

Àngel Carbonell va nàixer a Terrassa el 1972, ciutat on resideix. Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona, és professor de secundària.

* L’octubre de 2016 l’Editorial Emboscall li va publicar el seu primer poemari, L’instant és tot, un recull d’haikus i tankes.
* Actualment va treballant en nous poemes i llibres.
* També és responsable d’una secció, “El palau de l’aire”, de la revista “Sonograma Magazine”, per al quadern de llibres de la qual també escriu ressenyes.
* Alguns dels seus poemes figuraran en una plaquette, Quatre cors, que ha de publicar Mirall de Glaç, juntament amb peces d’altres poetes terrassencs.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
HEUS AQUÍ EL MEU CABIROL

heus aquí el meu cabirol
que em pastura amb avidesa
salta i no deixa bri d’herba
al marge del seu delit
que m’esgota que em consuma
i cerca noves pastures

és natural es fa gran

heus aquí el gatet salvatge
que s’esmola urpes i dents
amb la meva carn mossega
esgarrapa va esqueixant
i no pensa que fa mal
l’Esteve sols té setze anys

és natural es fa gran

tu menja de gust Esteve
llaura’m refracta’t en mi
dona’m llum un altre cop
i un altre passa i repassa
sembra i revifa aquest clos
gasta’l i remata’l obra’m

després ves passant Esteve

PLEGA LES ALES

Plega les ales d’esquena a la llum,
no poden notar la seva presència,
sols se sent l’estrèpit de la cascada.
Quatre nois, potser setze o disset anys,
no pensen, salten, riuen i es capbussen
de l’entorn, només ells, fora del temps.

La llum traça una escala al roquissar,
reflexos sobre la pell dels tritons,
li agraden els mortals, les seves vides,
perquè no havia tingut joventut,
perduda d’hora per combatre el temps,
un cop vençut ja de res no es fiava.

Mes ara no hi vol pensar, li brolla aigua
dels cabells, cada cop més abundosa,
la deu llisca avall polint la carn d’or
i la vall, sota l’herba de l’obaga,
entre clapes de molsa i el verdet
de liquen, ferro i coure de les roques.

Cau la tarda sobre el corrent daurat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!