Emigdi Subirats i Sebastià

Vicent Almela Artíguez va nàixer a la Vall d’Uixó el 1981. és escriptor i resideix a a Barcelona, on treballa de mestre d’educació especial.
* Diplomat com a Mestre de Primària per la Universitat Jaume I, com a escriptor ha treballat els generes de la poesia i els contes.
* Va publicar dins d’obres col·lectives els poemaris Vespre d’esperança (2003), Sinó l’absència ( 2003), Solstici d’estiu, joves poetes de la Mediterrània —on van ser inclosos deu dels seus poemes— ( 2009).
* L’any 2003, amb el seu llibre Llum de somni ( 2004) va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot. També el vertigen ( 2016) ha estat guardonat amb el premi Betúlia de poesia Memorial Carme Guasch de Badalona.
* Pel que fa al seu vessant com escriptor de contes cal destacar La vida dolça —publicat dins el volum Deu anys de contes (2006)— o Llimbs —dins De com la senyoreta M va fugir d’un quadre de Waterhouse i altres contes ( 2006)— d’entre els que ha publicat arreu dels Països Catalans.

* Ha estat guardonat amb: Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, 2003, per Llum de somni. Maig de narrativa breu, 2003, per La vida dolça. Sant Vicent del Raspeig de narrativa, 2004, per Silenci d’àngel. Caldes de Malavella de microliteratura, 2005, per Estranyesa. Enric Valor de narrativa, de l’Alcúdia de Crespins, 2005, per Mel. La Nau, de microrelats, millor autor valencià, 2009, per Educació viària.Betúlia de poesia Memorial Carme Guasch, de Badalona, 2016, per També el vertigen.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

https://es-la.facebook.com/culturalavallduixo/videos/vicent-almela-art%C3%ADguez-lectura-dun-dels-seus-poemes/1089776554737486/

Llegint el poema 'Runa' a la llibreria @LAIMPOSSIBLE_LL #poetesimpossibles pic.twitter.com/FO47ZjaaVk

— Vicent Almela Artíguez (@AlmelaVicent) March 23, 2019

Cercles
Que no t’enganye
l’aparent calma
amb què s’escola el temps.
Aquesta deixadesa
d’hores que et menteixen
i cauen sense estrèpit,
com fulles seques.

És aleshores
quan més sagnen les busques del rellotge.

Sempre és el temps
un cercle fet de cercles,
com quan llançaves pedres
a la bassa de l’hort.

Sempre és el temps
un cercle fet de cercles
que s’ofega mentre va ofegant-te
i et recorda que la vida no perdona
que no la mires als ulls quan ella et mira.

Tota la set
Mai no és grat el regrés
quan no hi ha qui t’espere,
qui t’encalme el cor
neguitós pel viatge
i t’aculla sense dissidència
perquè siga impossible destriar-vos.

Mai no és grat el regrés
quan no hi ha qui t’oferisca
tota la set i l’aigua.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!