Roger Costa-Pau Bea va nàixer a Barcelona el 1966. És poeta, crític literari, assagista i dramaturg. És activador de recitals, cicles de poesia, generador d’espais de debats i de diàleg en el terreny de la literatura (de la poesia, en especial) i de l’art. Actualment s’ocupa de la direcció literària i la gerència de l’editorial Llibres del Segle.
Llibres publicats
* El 2002, va publicar a València el primer llibre de poemes, Perquè res no ha estat maleït ( 2002), el qual va merèixer el primer Premi de Creació Poètica de Paiporta.
* Ha estat col·laborador habitual de les pàgines de crítica literària de l’Avui, i ho és des de fa uns anys de les pàgines d’opinió d’El Punt Avui i d’algunes revistes d’art i de literatura com ara Papers d’Art, Revista de Girona, Contagi i Caràcters.
* Des del 2003, és curador del Festival de Poesia de Girona i de les Jornades Ara Poesia de la Casa de Cultura, i coordinador, també des del 2003 i fins a l’any 2007, del cicle Poesia al Cànter, que organitzaven conjuntament el Museu d’Art, els Amics del Museu d’Art i el centre cultural La Mercè.
* L’any 2004 va arribar el segon llibre, En el llarg fendir en la nit.
* Més tard, el 2007, va aparèixer el volum I ser d’on no sóc.
* L’any 2009 va publicar I en qui, l’ofec? (XLII Premi de Poesia Joan Teixidor, 2008).
* Actualment, codirigeix des de Girona, amb Rosa Maria Font i Lluís Lucero, la col·lecció Poesia al Cànter de CCG Edicions.
* Com a últims treballs sobre poesia, cal destacar la confecció del llibre Una eterna claredat (antologia poètica de Just Casero), editat per CCG Edicions l’any 2009, i el mateix any, també, la confecció, junt amb Jordi Roca, d’una Antologia poètica de Maria Perpinyà, que va publicar la Diputació de Girona dins la Col·lecció Josep Pla.
* Com a dramaturg, va estrenar Miols o música d’ambre (2011) dins els Diàlegs a 4 bandes, cicle de peces dramàtiques breus organitzat per Platadedrama (Plataforma de Dramatúrgia de les Comarques Gironines).
* Actualment és director literari de Llibres del Segle. Cavada pell (2013), amb ressenya d’Eva Vàzquez a l’Avui Cultura, i a la revista electrònica Núvol per Carles Camps Mundó.
BREU ANTOLOGIA POÈTICA
sagnosa i fonda
la llum que l’heura augura
silent en l’amunt
i el darrer diu,
i en qui als ulls l’ofec
―reprès l’ullal en daga―
ingràvida mar?
Diu el poeta en l’últim poema del llibre,
hi hagué més temps de caure avall i de més foc
i volíem el càntic i el verd malva de les aigües abraçants…
… si negra a l’avenc
la sembra i tota l’ombra
de no saber-te
i en qui al cos l’ofec
―fulgent en el bleix la sal―
sinuosa mar?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!