Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Joan Manuel Pérez i Pinya va nàixer a Palma el 1963. És professor d’ensenyament secundari, poeta i filòleg.
* Ha format part del grup de recerca interuniversitari que va publicar el Diccionari de la traducció catalana, actualment en línia a Visat, revista digital de literatura i traducció del PEN Català on també ha fet d’altres col·laboracions.
* Ha exercit la crítica literària a les pàgines del Balears Cultural.
* També ha fet atenció a la recepció de Gabriel Ferrater i a la seua tasca com a traductor.
* Es membre del consell de redacció de la revista digital Veus baixes.
Obra publicada
* Atletes de la fuga (El Gall Editor, 2019, Premi Ciutat de Palma Joan Alcover de Poesia)
BREU ANTOLOGIA POÈTICA
Intermezzo
Fes-te paraula,
Art antic de les hores,
Tant més inútil
que sos ginys il·lusoris
en desitjar emparar-nos.
Sols en percaça
Enterca –les mans brutes
De jocs i reptes-,
Fiança la tonada
Que, de ben lluny, sangcrema.
El tall d’Ockham
E assim nas calhas de roda
gira, a entreter a razão,
esse comboio de corda
que se chama coração.
Fernando Pessoa
Frustra fit per plura quod potest fieri per pauciora.
Fem cap al dèdal:
trànsit d’imatges nues
—l’actor en fa el dubte
i el poema és l’escena
boscana on troncs i branques
en verdor espessa
(i el socam mort a terra
amb la fullaca,
és clar), tot fals i atònit,
un alè podrit senten…
La carn que l’home
titella amb veus adorna,
tot impostura:
Musa i déu no t’afillen
i Eurídice ja és morta.
Temps com a runa
entre inútils caràcters.
I avenir d’ara…
Llençats a enganys perpetus.
No tot s’avé al tall d’Ockham.
I vols dir que calia
escriure’n cap poema?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!