Emigdi Subirats i Sebastià

Laia Martinez i Lopez, també coneguda com a Laia MaLo, va nàixer a Berga el 1984. És escriptora, traductora i músic. Llicenciada en Traducció i Interpretació d’anglès i rus per la Universitat Autònoma de Barcelona.

* Des de 2012, forma part del duet d’electrovers Jansky, amb tres discs publicats Un big bang a la gibrella (2013), ÈÉ (2015), i This is electroverse (2018). El 2018, Jansky va obtenir el Premi SUNS Europe al “Millor grup europeu en llengua minoritzada”
* Des de 2014 és vocal per Mallorca per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Des del 2019 escriu una columna d’opinió quinzenal al diari Ara Balears.
* El 2009 va debutar amb L’abc de Laia Martinez i Lopez (2009) i el 2011 publicà L’estiu del tonight tonight, llibre amb el qual guanyà el Premi de poesia Art Jove 2010 i que ha estat traduït al castellà.
* El 2015 arribà la seua tercera obra, Cançó amb esgarrip i dos poemes.
* El 2016, amb el seu poemari Afollada abordà el tema de la maternitat i és un cant a la llibertat.
* El 2018 publicà Venus volta, un recull amb una nova visió sobre l’amor romàntic.
* El 2019 ha traduït per primer cop al català una obra de l’artista nord-americana Patti Smith: Auguris d’innocència.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

A. MASTURBADORA
El mirall es fa gran
[com les meves pupil·les]
i l’habitació queda fosca
i m’hi acostumo
felina.
Perfum de mi,
del meu perfum
i del fum
de la cigarreta, que s’escola
per entre els cabells
i els pèls, de maria,
que arranco un cop al mes
i els pits es mouen,
[els naturals, els de silicona no]
suaus,
com una barca deixant remar
la corrent.
No penso en ell, ni en tu,
en mi i m’excita
que m’estimi tant.
El mirall s’entela, s’estreny,
i la música s’eixorda
amb els meus crits
ofegats
[ai, els veïns!],
i tinc els dits amagats
entre les cames,
jugant.
Com els nens petits
al Toca-toca,
amb les textures dures,
aspres i llefiscoses.

REPTILIANES
Tan i tan molla era la carn
que de fregar-la, ens enrampàrem,
fórem dos morts peixent les aigües,
tan i tan plana era la mar.
Ni un sol dels tretze traus del rai,
tan i tan dens era el salobre,
vessà les nafres de l’esprit
i eutrofitzàrem l’infinit,
tan i tan ample era l’espai

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!