Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

28 de juliol de 2021
0 comentaris

Més poetes catalanes (60): Hermínia Mas

Hermínia Mas i Marssenyac va nàixer a Casserres (Berguedà) el 1960, és escriptora.
Es va llicenciar en filologia catalana i es va especialitzar en l’autoaprenantatge i ensenyament del català com a llengua estrangera. Així, treballa de professora a una Escola Oficial d’Idiomes. Durant alguns anys ha viscut a Barcelona. Però actualment, resideix a la Garriga

* Va començar escrivint poesia, però actualment la seua activitat literària s’ha diversificat i també escriu narrativa.
* Cap als anys noranta va començar a escriure contes per al diari Avui, on de seguida van tenir una gran acceptació per part dels lectors. Els va publicar en forma de llibre sota el títol El secret de la persiana. Els darrers anys s’ha centrat especialment en el camp de la literatura infantil.
* Els seus poemes han estat seleccionats a diferents antologies i revistes com Dels trobadors als nostres dies, Contemporànies, De mar a mar. Antologia de poetes catalans i portuguesos, Reduccions i Gest

Obra Poesia
* Amb ungles lleus li esquinça. 1988. El vent de les andanes 1994. Apaga el llum… Plecs 1995. La pell del pensament. 2004.
Narrativa
* El secret de la persiana. Barcelona: Baula, 1997. La bruixa que no sabia riure. Barcelona: Edebé, 1997. La girafa del coll curt. Barcelona: Baula, 2000.
M’agraden els trens. Barcelona: La Galera, 2001. Ulldevellut. Barcelona: La Galera, 2002.E-mail de Buenos Aires. Barcelona: Edebé, 2003 L’arpa de les mil cordes. Barcelona: Alfaguara, 2006. Idriss, la noia del fil de seda. La Garriga: Edicions del Roure de Can Roca, 2007. Estimat t’he de deixar. La Garriga: Roure de Can Roca, 2010.
El dia que van abaixar els sous. La Garriga: Roure de Can Roca, 2013. El dinosaure i la sequoia. La Garriga: Roure de Can Roca, 2013. (Il·lustr. Francesc Rovira)
Premis i reconeixements
* Premis Miquel de Palol (1995), Caterina Albert (1993) i Tardor (2004) i ha estat finalista dels Amadeu Oller, Vicent Andrés Estellés i Carles Riba. En narrativa ha guanyat el Premi Folch i Torres (1999) per la novel·la Ulldevellut, escrita amb Josep-Francesc Delgado, i el Premi Ciutat d’Olot de narrativa infantil. Ha quedat finalista del Vaixell de Vapor amb Idriss, la noia del fil de seda, i del premi Edebé de literatura infantil amb E-mail de Buenos Aires.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
COM TARDES AL CORN D’OR

Els somnis no acomplerts se t’apareixen
com tardes al Corn d’Or: humits i densos.
Puges al mirador i veus els vaixells
que ja no has agafat, vogant pel mar.
Et prens un te de poma, i d’allà estant
sents el temps com un quadre impressionista.
Voldries ser un punt lleu en el paisatge
i no l’ull lluminós de la paleta.

(D’El vent de les andanes, 1994)

* * *
LA DONA QUE MIRA

És la dona que calla i sempre mira:
Mira com passen els fills i se’n van.
Mira com els veïns s’estimen al sofà.
Calla quan el seu home arriba tard
i duu alguna mentida rebregada.
És la dona que va mirant la vida
ben amagada rera les cortines,
en va prenent bocins, els reparteix,
i ella no gosa d’agafar-se’n cap

(D’El vent de les andanes, 1994)

Onze anys

En David
viu, com altres jubilats,
a Califòrnia,
en una casa de fusta.
Té, com altres jubilats,
3 acres de terreny.
Però deixa morir
la fruita dels arbres
i volta pel bosc a les nits
quan sent els coiots.
Diuen que no ha dormit
des que va tornar
amb la guerra al cap.
L’enemic era lluny
i no tenia cara.
Va dir que disparessin.
Després, en acostar-s’hi,
va veure els ulls ja morts
d’un nen d’onze anys.

YLANG YLANG
Més enllà del balcó un fons de camps de blat.
I sempre aquella olor a la banyera…
Potser tu no t’hi havies banyat mai.
Us banyàveu, en aquella època?
No pas en cap banyera.
La mare us ficava en una palangana,
us ensabonava i després us esclaria.
La banyera només era a casa de la padrina.
Algú s’hi devia banyar.
O almenys algú s’hi perfumava.
Aquella olor…
No sabràs mai si era un perfum o era un sabó.
Déu meu! Què feia, 20 anys, que no la senties?
I tot de cop, avui, al fons d’una botiga,
has destapat una minúscula ampolleta
que havia capturat aquell perfum
i n’has sabut el nom:
YLANG-YLANG.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!