Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

26 de juliol de 2021
0 comentaris

Més Poetes Catalanes (58): Sònia Moll


Sònia Moll va nàixer a Barcelona el 1974. És filòloga, ha fet de correctora, editora, traductora i professora.

* Ha publicat a la revista Caravansari, al llibre col·lectiu La catalana de lletres 2005 (Cossetània), en tres plaquettes de poesia de Papers de Versàlia (Sabadell) i a l’antologia poètica Nou de set, aplegada per Susanna Rafart (2011).
* Amb Non si male nunc (2008) editava el seu primer llibre de poemes.
* Va rebre el V Premi Sant Celoni de Poesia.
* Des d’abril de 2008 escriu un bloc: http://lavidatevidapropia.blogspot.com .
OBRA LITERÀRIA

* L’últim estrip d’aire (1998). Non si male nunc (2008). Premi Sant Celoni de Poesia 2007. Nou de set (autors diversos, 2011) a cura de Susanna Rafart. Creixen malgrat tot les tulipes (2013). Premi de Narrativa curta 25 d’Abril de Vila de Benissa. I Déu en algun lloc (2014). Y Dios en algún lugar (2017, ). Beneïda sigui la serp (2018). Els dimarts de la iaia Lola (2019). La serpiente. Artículos de desobediencia (2019).

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Non si male nunc
És el moment d’empenyorar tendreses,
d’aplegar les engrunes de la taula
abans de voleiar les estovalles.
Al rebost,
només hi ha llet en pols, i rosegons
de pa que un dia foren flonjos,
i el cafè t’aigualeix els matins
entelats de tristesa.

La hivernada inclement
no durarà per sempre:
se l’endurà el mateix que va portar-la,
un déu capriciós i sense feina,
i tu, que hauràs après
(o hauràs conclòs), et miraràs la calma
amb ulls desconfiats (prudents i savis)
i provaràs de no somriure gaire,
de no assaborir gaire,
de no rumiar gaire,
només per si de cas,
per si torna el moment
de tancar la tendresa amb pany i clau
i empenyorar-la.

Furt
Plouen vidres
als carrerons de l’ànima.
M’amago entre les ombres
i espio els vianants.
Assaltaré el primer que tingui llum
i li prendré el somriure.

Ira
Només per avui em permetré odiar-te.
Engrunaré el desig de fer-te mal,
en posaré les molles al morter
i esperaré que la veïna esclati
la forquilla en el plat a l’hora de la truita
per ofegar el batec d’aquesta ira.

Avui dormirem bé,
el meu fantasma i jo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!