Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

13 de juliol de 2021
0 comentaris

Més Poetes Catalanes: (50): Carme Pagès Pérez

Carme Pagès Pérez va nàixer a Figueres, Alt Empordà, el 1948. És professora i poeta. Ha realitzat estudis de Filologia catalana a la UdG i a la UOC; ha assistit a diferents cursos de llengua catalana, havent assolit el nivell de correctora de català.

* Ha estat vinculada a diverses activitats ciutadanes, ha impartit classes per a adults, ha participat en vetllades poètiques, i forma part de diverses associacions culturals.
* És secretària d’Òmnium Cultural de l’Alt Empordà, i membre de la junta de l’Associació Cultural Atenea.
* Va col·laborar amb Eduard Bartolí i Joan Antoni Poch en l’auca Vila-sacra capital de món.
* Ha dedicat el poema Lletres de vida a Montserrat Vayreda i El poeta geomètric a Eduard Bartolí.
* És autora de la lletra de l’himne a mossèn Cinto Verdaguer; Verdaguer: esperit d’un poble, musicat per Odiló Maria Planàs i Mas.
* Diferents compositors han posat notes musicals a alguns dels seus poemes, d’entre els quals Odiló M. Planàs (Monestir de Montserrat), Rosa M. Gratacós (Figueres), Joan Falgarona (Figueres), Xavier Falgarona (Figueres) i Carles Vidal (Barcelona).
* Els seus poemes han obtingut diversos guardons: Premi de Poesia Mateu Janès-Montserrat Pujol (Molins de Rei, 1993, 1998), finalista IV Premi Ciutat de Terrassa (1998), Premi de Poesia pel recull Lletres al vent de la XV Nit de Sant Jordi de la Catalunya Nord (Perpinyà, 2004), Premi Aracel·li-Modest Sabaté a la poesia Verema musicada per Joan Falgarona, atorgat per la Companyia Literària Ginesta d’Or de Perpinyà (2005), Premi Francesc Català al recull Màgia, atorgat per la Companyia Literària Ginesta d’Or de Perpinyà (2006), Premi Araceli Modest Sabaté, a la poesia Incertesa musicada per Joan Falgarona, atorgat per la Companyia Literària Ginesta d’Or de Perpinyà (2007). El poema La plaça dels sentiments ha estat guardonat amb el Premi Gran Medalla atorgat en els Jocs Florals per la Companyia Literària Ginesta d’Or de Perpinyà (2008).

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
Ambrosia

Ambrosia:
privilegi dels déus?
Elixir m’immortalitat?
Si algú deixa caure
damunt els teus llavis
destil·lació divina
d’amor i sensualitat,
no només et sentiràs déu,
fins i tot podràs tastar, per
uns transcendents instants,
la cobejada immortalitat.

Rogativa

No vull que torni Nadal,
si la lluna cançonera
no encén tots els portals…

Que el cel hi faci conxorxa
de manera excepcional:
que enlluerni infants de guerra
per anunciar-los la Pau;
que es conjurin tots els astres
per entendrir cors banals;
que broti herba ben verda
entre la pols dels combats
i que, en alçar la mirada,
només per una vegada,
albirem cels estrellats.

Somnis d’hivern

Diria que sents la fredor de la neu,
asseguda a la butaca del teatre
on escoltes, enarborada l’ànima,
els compassos graciosos, però tristos,
de la segona simfonia de Somnis
d’hivern. Del tempo, en adagio cantabile,
sembla emanar la lleugeresa del món
somniador de Mendelssohn. Amb tot,
el to, no tan jocós en Txaikovski, et trasllada
a fredes i nevades nits hivernals en què
l’escalfor de la llar et fa sentir, màgica,
la inclemència externa.
Cadències mediadores entre la realitat
i el misteri et fan dubtar si la música et
porta al somni o a la lamentació. Són
els acords musicals entre ànima i cos
que et fan reviure l’harmonia abrusadora
d’aquella nit d’hivern en què la teva llar
gairebé assolí la perfecció dins l’ordre
commovedor del cosmos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!