Emigdi Subirats i Sebastià

Carme Folch va nàixer a Oviedo el 1978. Llicenciada en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a escriptora, dramaturga, redactora i traductora freelance.

* Col·labora amb mitjans de comunicació com DiariMaresme.com o la revista literària A Contrapalabra (Verbalina) on publica els seus escrits, poemes i crítiques culturals.
* Ha escrit relats curts (“La Casualitat”, “Vodzkaman”…), contes (“La noia ocell”)i poemes en català, castellà i anglès.
* En breu publicarà el poemari “Petjades de l’ànima: vida, teatre, amor i pàtria” poemes escrits en un estil lliure però amb un significat molt profund i emotiu.
.
Poesia
Huellas del Alma: Vida, teatro, amor e identidad , 2010) La Alquimia del Verbo (2011)Poesia a la Frontera (2011).
TeatrE
Polítics, un drama contemporaneo, 2011)
La Banyera o el desconegut plaer de banyar-se amb desconeguts (2012)
Dependents (2011-12).
Traduccions
ConveRses després d’un enterrament (Convesations après un enterrement) de Yasmine Reza.
Les senyores del corredor (The ladies of the corridor) de Dorothy Parker y Arnaud d’Usseau

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
Plou foc
Plou el cel en la meva ànima,
Plou foc damunt dels ulls
del mortal que no veu lluny.

Tancat en aquest sarcòfag en vida,
Inspirant el poc aire viciat de mort,
que pel minúscul forat s’esmuny.

El mar s’asseca,
La terra es torna erma,
el cel enrogeix d’enuig.

El final s’acosta, el final no és lluny:
Lluitem o Morim!
Cridem o emmudim!

Ara o Mai…

Embriacs
Ànimes dèbils que cerquen veritat i valor en el fons d’una ampolla
on només hi moren el dolor, la venjança i la mort.
Violents es tornen aquells covards, cecs i sords als seus actes
mentre l’ànima negra els corromp les entranyes.

Un cop han travessat el límit,
Ningú els pot ajudar.
No hi ha volta enrera mentre
deixen orfes famílies senceres.
Plenes de dolor i tristesa per la pèrdua.

Dèbils que beuen per oblidar qui són
i allò que els turmenta
Però l’alcohol no mitiga la pena
sinó que els passa una factura cruenta.

A quin preu paguen els desgraciats
la seva fugida del món real que tan els irrita?
Pobres ignorants, si sabessin que ni tan sols la mort
els deslliurarà de l’angoixa i la pena?

En un pou han caigut:
han perdut família, honor i feina.
Cauen i cauen més avall on l’infern,
els engoleix a grans glopades, de foc i flames
tot esperant-los, impacient, amb les portes obertes.

Teló
La cortina s’alça
i comença el teatre de la vida:
Els homes neixen i es fan grans
En un assaig i error
Pequen i ensopeguen amb la mateixa pedra
un cop i un altre. No aprenen res de bo
i ja som al segon acte.

Arriba l’hora de formar una família
Elles s’empolainen per trobar espòs
I ells fan de galls per les gallines:
Quan més estarrufats es posen
Més atrauen les lloques i les exciten.
La comèdia de l’amor està servida:
Feliços gall i gallina es mariden.
Després ve el criar els pollets
I el anar a cercar el gra de cada dia.
Els amants es fan vells i arriba la desídia:
Cada dia el mateix, cada dia crits i perdons
Amb reconciliacions sentides.

En el tercer acte la escena és austera.
Els anys passen, els pollets han deixat el niu
Gall i gallina ja fa temps que no es fan goig
però almenys es fan companyia.
Les fulles cauen com les seves plomes.
Recorden nostàlgics aquells temps de joventut
En que l’amor els acollia
Dies feliços de joventut eterna
On una vida es vivia cada dia i
Ara, cada dia, la vida se’ls esmuny una mica.

El teló ja ha catgut, l’escena és buida.
Mutis dels protagonistes.
FOSC.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!