Emigdi Subirats i Sebastià

Anna Gual va nàixer a Vilafranca del Penedès el 1986. És poeta.

* Ha publicat diversos poemaris, entre els quals destaquen la trilogia Arrel Trinitat, formada per Molsa, El Tubercle i Altres semideus, i Ameba, volum amb el qual va aconseguir el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni.

Poesia
2008: Implosions. 2013: L’ésser solar. 2015: Símbol 47. 2016: Molsa. 2016: El Tubercle.2019: Altres semideus. 2020: Ameba.

Premis i reconeixements
* 2012: Premi al millor blog escrit en català per “No caic, em tiro” 2013: Premi Pare Colom de poesia per L’ésser solar 2016: Premi Bernat Vidal i Tomàs de poesia per Molsa 2016: Premi Senyoriu d’Ausiàs March per El Tubercle 2019: Premi Cadaqués a Rosa Leveroni per Ameba

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
Re-re-re-besàvia
Altres semideus (LaBreu Edicions, Barcelona 2019)

El dret a rendir-nos no és un dret,
deuries dir a algú que se m’assemblava.
És un error semàntic.
És un engany de magma.

Tots els segles són el mateix segle.
Només canvien els colors i les formes.
Els costums.
Els bacteris.

Tu sempre has habitat tots els temps.
Sempre m’has viscut a dins.
Viva i morta, a la vegada.

Amb l’ànim de qui empeny,
descalça,
un carruatge.

Sordmuda de juraments
Altres semideus (LaBreu Edicions, Barcelona 2019)

Tinc textos que no poden entrar
a cap orella humana. Tinc una clau
que obre un vers que t’esberlaria
les parets. Tinc una saliva cansada
de no usar-se que m’empeny a escriure
per comunicar-me. Tinc un tro
que em xoca a dins, que crea llibres
no publicables.

Seguiré esperant.

Arribarà el moment que parli.

El sender del privilegi
Altres semideus (LaBreu Edicions, Barcelona 2019)

És el soroll dels animals
el que ens excita.

És el so de les bèsties
el que ens diu: tira endavant.

Troncs travessats a la matriu
i una esllavissada de tresors
navegant pels ovaris,
recorrent els anells cartilaginosos.

Dins del túnel hi ha la llum
que vosaltres voldreu emetre,
dones-llanterna.

Renec
Altres semideus (LaBreu Edicions, Barcelona 2019)

Jo no volia un mapa.
Jo volia un matxet per obrir-me pas
a la selva, seguint l’inconscient.

Quan diuen massa tard,
vols dir que potser no exageren?

He trobat un petit ganivet
i crec que podré tallar les plantes
que se’m fiquen als ulls,
les que m’obstrueixen la voluntat,
les que exalten les contradiccions.

Sí,
jo no volia un mapa.

Jo volia un Déu dins de cadascú.

L’hivernar de l’ós
El tubercle (3i4 Edicions, València 2016)

Em vaig enamorar
del cordó umbilical.

Em donava els requeriments,
me’ls oferia a la boca.

Ara visc en l’enyor perpetu
de totes les vides
a què m’hauria pogut amarrar
amb aquell conducte
de carn i visions.

La meva mare
encara no sap
de les pintures rupestres
que li vaig dibuixar
a la paret uterina.

Dendrocronologia
El tubercle (3i4 Edicions, València 2016)

Escolta, el vermell no és de ningú.

La llum se l’atribueix però no és seu,
com tampoc ho és l’hort
on es congrien les energies.

Per què vols operar-te
si ja t’estima l’home de les penombres?

Tu busca una poesia
que pugui ser desxifrada
com un coneixement científic,
com un missatge
pels que vindran
d’aquí a tres segles.

No t’estressis.
La podridura no ha après
a donar la mà.

Ara bé,
un gos mort té la silueta d’una persona.

Prats
El tubercle (3i4 Edicions, València 2016)

L’arbre que fa pedres
se sent marginat
pels arbres fruiters.

Educar
en la puntualitat
de germinar.

De germinar el que sigui.

Ruderal
Molsa (AdiA Edicions, Mallorca 2016)

Reneix la menudesa
de l’ínfim.

Reposa al costat de la carretera,
a la riba del bloqueig mental.

Quina determinació,
la de la petita planta que creix a la cuneta,
incomodant el ciment que l’escanya.

Rupestre fins al moll de l’os,
em desvisc per intimar
amb aquesta planta,
per animar-la a no decaure,
per copiar-li el gest guanyador.

Unes semblances
inventades.

Un impuls vegetal que ja és meu.

Esborro però m’ho quedo
Molsa (AdiA Edicions, Mallorca 2016)

Escriure com un animal.
Escriure com l’animal.
Escriure animalment.
Escriure l’animal.
Escriure l’ànima animal.
Escriure’m l’ànima.

Reescriure’t
des de l’ungla
que forada.

El crostó violent
Molsa (AdiA Edicions, Mallorca 2016)

Han travessat el bosc frondós.

Han volgut entrar
al moment embrionari.

Volen més formes verbals
de les que existeixen.

Volen un tros de carn
germinal
dins dels ulls.

Els avis són avis des que neixen.

I no moren mai.

Només s’amaguen.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!