Silvie Rothkovic va nàixer a Barcelona el 1981.és l’heterònim rus i de filiació pictòrica d’una Sílvia que prové de la pedagogia, la interpretació i l’educació musical i la història de l’art.
* Amb els llibres Helicòpter, Altres Arbres, Pianos i túnels i La nit que és dins el dia, Silvie Rothkovic ha convertit la seua veu en una finestra expressiva d’una singularitat sorprenent i sovint desconcertant que, amb la seua actitud d’aïllament i d’invisibilitat han acabat bastint un univers estètic que troba els seus referents en el món del pop, la música culta i l’art contemporani, desvinculat de la nostra tradició poètica i marcat per una sensibilitat fascinant que converteix la imatge analògica en cadència musical, entre abstracta i solipsista, però alhora vestida d’una senzillesa que l’apropa, per la via de la intuïció, al lector.
* Als artistes del XX evocats amb extraordinària precisió subjectiva a Altres Arbres i als músics que travessen tot el seu corpus poètic, cal afegir-hi referents literaris universals heterogenis i el pes d’una iconografia pop que imprimeix la raó estètica del seu llenguatge. Aquests referents, en general molt diferents de la tradició poètica que configura, lògicament, el pòsit referencial de la majoria de poetes nostrats, converteixen la poètica de Silvie Rothkovic en un esdeveniment únic, diferent i extraordinari, capaç alhora de tallar la gola mentre acarona amb un fred càlid el lector.
* A aquesta veu poètica cal afegir-hi l’aparició de Hotel iglú (2021), primer disc del grup Nunavut, format per Silvie Rothkovic amb Jan Garrido, una visualització sonora epifànica de l’univers Rothkovic que els seus lectors no es poden perdre i on música i paraula aconsegueixen electritzar emocionalment l’oient configurant-se en una visualitat quasi palpable i hipnòtica que complementa i explica la poètica de Als llacs.
* A Als llacs, Silvie Rothkovic segueix aconseguint aquella proximitat, incòmoda però plaent, entre dolor i bellesa, que configura l’abisme que encén a través del glaç i que il·lumina des d’una foscor que la converteix, amb Antònia Vicens, en la veritable diferència de la poesia catalana contemporània, aportant, com passa amb la Vicens, no només una manera personal, singular, quasi estrangera de dir, sinó una forma diferent, d’una sensibilitat estranya i sorprenent, de mirar el món i la condició humana.
* Complementa la seua poètica a www.silvierothkovic.com/blog/.
BREU ANTOLOGIA POÈTICA
M’amago als racons del teu pis d’aparells amb botons i pasta de dents pastosa i elàstica no em veus però hi sóc entre la rentadora tremoladora i la capsa de sucs en pols instantanis taronges en els racons plens de pols i minicoses perdudes que rodolen sota els mobles més curts i s’obliden. Allà on mires hi sóc i et somric inexpressiva i portàtil i et faig literatura i et canto en dialectes i cuino els dimecres que sortim en bicicletes que mengem xicle de poma i de postres meló ple de pinyols com cargols que rellisquen. M’amago als racons i sense que m’hagis comprat duc l’etiqueta i sóc nova buida i blava i t’oloro la part de les ungles que et menges i la línia més corba de l’ull la copio en un full per fer-la més lenta. M’amago als racons i no em veus m’amago als racons i les cançons
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tot-el-temps-del-mon/poetes-silvia-bel-silvie-rothkovic-i-laia-martinez/video/5764171/
m’arrosseguen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!