Emigdi Subirats i Sebastià

Montse Pellicer és natural de Malgrat de mar (Maresme).
* Declara obertament que: Escric des de sempre per vocació, la poesia és part de mi, l’escric des de ben joveneta, sempre he anat escrivint, i fa uns tres anys he començat a dedicar-m’hi més.
* Ha publicat 2 llibres “Somnis d’Escarlata” i “Atreveix-te a entrar”.
* Col·labora amb la revista digital THE SECRET i ha col·laborar en Lo Càntich de l’Associació de relataries.
* Ha col·laborat en el Projecte Àgatha, i amb Poesia en Acció.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
Paraules d’escarlata
Pot ser que traci un cercle
entre el món i jo
per saber on sóc i tornar-me a perdre.
Potser les princeses no han existit mai
I jo tinc ànima de conte,
d’ aquell conte mai contat,
esperaré que algú escrigui de mi
i de tot.

Confonc els mots
confonc els mots
em dupliquen les esperances
potser camino sense saber a on
ara mateix no tinc destí
em cauen les engrunes
i se’m reprodueixen els esvorancs
els dies em violen la pau
i atzarosa de mi camino
és la filigrana d’una nit sense acabar
però de retruc neix un sol
que em desvetlla
deuen ser les demandes del cor
que m’aturen per mirar-me

Foc i drap
M’he disfressat per jugar
he somiat a no ser,
entre copa i copa he desfet el llit
m’he estirat a terra i he tocat el sostre,
ara digue’m de quin color són els estels de nit?
i m’has teixit una diadema de flors de gessamí,
per fer la seva olor eterna mentre el foc estigui encès,
m’he vestit i desvestit mil vegades,
mil,
em disfresso i em despullo, em vesteixo i em tenyeixo
i sóc jo, la que sanglota llàgrimes a voltes
quan el temps bufa l’aire gèlid i no tinc cap llençol per guarir-me,
res, no tinc
sense res perquè he gastat tots els vestits
i ara llueixo espurnes d’encenalls per atrapar el foc,
res, no tinc

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!