Emigdi Subirats i Sebastià

El 22 de juny de 2006, coincidint amb l’inici de l’embranzida d’una nova generació d’escriptors a les comarques centrals dels Països Catalans, vaig endegar un bloc literari a Vilaweb, que ja ha complit 15 anys i porta com a nom “Lletres ebrenques”, el primer apunt del qual estava dedicat a l’obra incipient d’un autor llavors prometedor, Jesús M. Tibau. S’estaven endegant territorialment tres certàmens de pes: la Fira del Llibre i l’Autor ebrencs de Móra d’Ebre, la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, i les Jornades Literàries de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta. L’articulació del fenomen literari ajudava a crear nous lligams i a afrontar nous reptes i noves creacions.
Originari de Cornudella de Montsant, s’havia donat a conèixer amb el recull de contes titulat “Tens un racó dalt del món” al tombant de la nova centúria, mentre que amb “Postres de músic” quatre anys després feia un pas endavant considerable en emportar-se el premi Marian Vayreda a Olot, un dels més prestigiosos en narrativa curta a la literatura catalana. La seua carrera literària ha madurat molt, cosa que l’ha portat a destacar en altres gèneres com: el nanoconte, la poesia, el costumisme, el relat juvenil i el dietari.
Justament el nom del seu primer recull ha donat un joc espectacular. Primerament, va incorporar-lo al seu bloc literari que ha tingut una difusió importantíssima durant molts anys (amb jocs literaris inclosos), per posteriorment fer el mateix al programa televisiu que dirigeix en un canal d’abast comarcal, en el qual ha anat difonent l’activitat lletrada d’autors d’arreu de la llarga geografia catalanoparlant.
La seua evolució l’ha portat a ser un dels principals autors de contes de les nostres lletres actuals, al qual se’l convida a participar en reculls col·lectius amb els autors més prestigiosos del país. Premiat en poesia, com a un bon recopilador de costums i anècdotes incorpora un bon nombre de fets culturals a les seues narracions. El darrer llibre dedicat a l’àmbit del dietari, “L’espectacle de la vida”, obre una nova època per a un autor que se sent com a peix dintre l’aigua fent narracions específiques i no gaire extenses sobre els seus quefers diaris. Amb “El nostre pitjor
enemic” i “El calaix dels vols perduts” va fer el pas envers el gènere majoritari, la novel·la, fet que el consolidava definitivament com a puntal literari.
Ens trobem davant d’un excel·lent narrador que ens aporta narracions ben imaginatives. Bona part dels seus contes estan impregnats d’una finíssima ironia, alhora que es caracteritzen per la seua originalitat i per la seua alta predisposició a la sorpresa. El món literari d’en Tibau sap travessar àgilment tota mena de fronteres. El record de la terra del millor vi, com no podria ser d’altra manera, és tothora present, però. Unes remembrances d’infantesa i de joventut que el porten a la composició d’una nostàlgia sana del temps d’abans, que li permeten endinsar-se acuradament en unes descripcions mítiques del paisatge prioratí (el seu món originari), i en aprofundir en les qualitats humanes de determinats tipus rurals. D’altra banda, en els contes que tenen la vila del Baix Ebre com a eix central, podem constatar una mena de defensa agosarada d’uns valors ben determinats, que impliquen la potenciació tothora de la nostra cultura pròpia i el retrat humanitzat de la vida ciutadana en una menuda ciutat que està situada territorialment en el centre cultural català.
Tibau, escriptor de capçalera de la Biblioteca de Tortosa, ja és un autor de referència a nivell nacional i ha creat lligams ferms amb autors d’arreu dels Països Catalans.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!