Emigdi Subirats i Sebastià

DIMECRES 18 D’AGOST
Novament un bon banyet em desvetlla la jornada de la millor manera possible. La mar estava una mica agitada, per la qual cosa ja no han vingut moltes parelles amb infants molt menuts. En la grandiositat de la mar està la clau de moltes coses. No només per la imatge paradisíaca, sinó per la sensació de menudesa que et desperta, aquella sensació de no ser gaire cosa davant d’una cosa tan immensa.
En la nostra caminada cap al nucli antic ens vam trobar amb l’Esteve Campos, el president d’Òmnium a l’Alguer, al qual li vaig comentar les nostres intencions d’organitzar un viatge col·lectiu d’ebrencs a la Barçaruneta durant la Pasqua. Va mostrar-se molt satisfet amb la nostra iniciativa. També em queda pendent fer algun article per a la nova revista digital que tiren endavant.
Vam passar a veure a l’Àngel Maresca, lu barber, per la barberia que ha esdevingut com una mena d’ambaixada catalana a la ciutat. Vaig demanar hora i demà em tallarà els cabells, i parlarem abastament d’aquest peculiar personatge tan famós a la ciutat.

Teníem concertada una reunió amb en Salvatore Izza, d’Edicions de l’Alguer. Li vaig presentar el projecte de biografia de l’Antoni Canu. Ell em va parlar de les dificultats d’editar a la ciutat, tanmateix em va demanar que escrivís un llibre per explicar la catalanitat a la gent de l’Alguer. Ja marxo doncs amb una nova iniciativa literària, a part que espero que fructifiqui l’edició del recull biogràfic.
Ens va fer obsequi d’una bona pila de llibres, que engrandeix la nostra col·lecció algueresa. Tindrem dificultat de posar-los a la maleta! A la nostra biblioteca familiar ja la lleixa dedicada a l’Alguer ocupa un lloc prominent i amb molts exemplars, fruit de la nostra passió algueresa.

Vam dinar al mercat, el nostre lloc favorit. Novament la imatge de les parades de fruita i verdura i de les de peix és la viva mostra de la vida ciutadana i de la convivència de la gent. Vam menjar una fregida de peix extraordinària. No ens cansarem de repetir el plaer que suposa dinar en el marc del mercat de tota la vida.

Després de la migdiada pertinent, vam rebre la visita de l’Antoni Canu. La nostra relació amb ell és extraordinària, i ens va regalar un munt de pastes i pa. Generós, amable, educat, ho té tot, també vam comentar el meu estudi que li ha complagut força.

Encara ens esperava a la nit el sopar amb el cantautor Pau Dessí i la seua muller Lal·la, de Porto Torres. Vam enraonar sobre la cultura algueresa i molt especialment sobre l’agermanament amb Tarragona de 1972, en el qual ella va participar com a membre de la Coral algueresa que dirigia Antonieta Salvietti. Els he passat diversos articles periodístics al respecte, i el poema sobre Tortosa que va escriure Pasqual Scanu.
Un bon gelat va ser el comiat ideal a una jornada fantàstica que remembrarem durant molt de temps.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!