Emigdi Subirats i Sebastià

DIMARTS 17 D’AGOST
Ha canviat el clima, sort d’això perquè hi havia una onada de calor veritablement insuportable per tota Sardenya. Al matí, durant l’habitual bany de primera hora no hi havia ningú dins l’aigua. Tanmateix, segueix calenta com si t’estiguessis dutxant ja que l’escalfor dels darrers dies ha estat excessiva. L’arena és blanca i no crema, pots caminar-hi descalç sense problema. Dintre l’aigua en solitari em vénen moltíssimes reflexions, a la vegada que gaudeixo d’una imatge gairebé paradisíaca que m’emociona.

Durant el matí havíem quedat amb l’amiga Irene Coghene a la immobiliària on treballa, al carrer de Gènova just al costat del mercat. La vaig conèixer en rebre el premi de la Fundació Carulla el 2014, el nostre gran orgull, en el qual reconeixien el nostre treball intens per la catalanitat. De fet, se’l mereixeria molta gent, però nosaltres vàrem ser els afortunats aquest cop. Va venir-hi també el seu company Mauro Mulas, que és tot un pou de saviesa. Vàrem prendre un crodino al bar Gibert, als quatre cantons, una vegada que amargueja molt típica a la ciutat, per dirigir-nos a la seu de la Biblioteca Catalana de l’Obra cultural de l’Alguer, que també utilitza la Plataforma per la Llengua. És un indret màgic ja que hi ha únicament llibres en català, que pertanyen al Servei de préstec de la xarxa de biblioteques públiques d’Itàlia. Fan un bon servei a alguns estudiants que cursen els seus estudis arreu de l’estat italià. Vam enraonar sobre moltes coses referents a la situació lingüística, a la vegada que ens va fer obsequi d’una capsa de preservatius en la qual han posat el verb referent a fer sexe en les diferents denominacions que rep en alguerès.

També ens vam fer una foto per a la campanya” Som 10 milions que parlem alguerè”s, per contribuir a la unitat de la llengua catalana arreu dels Països Catalans, ja que s’utilitza amb el nom de tots els dialectes.

El dinar aquest cop va ser de nou extraordinari, a base de peix cru, cosa que probablement no hauria demanat mai a Catalunya. No vaig anar a la platja per una qüestió d’organització, atès que a la tarda havíem quedat amb la poeta Cinzia Paolucci i l’editor Salvatore Izza. La Cinzia és nascuda prop de Gènova, va arribar ja en edat de maduresa a l’Alguer, però s’ha volgut incorporar a les lletres alguereses. Ens va fer obsequi del seu poemari “S’alçarà encara la lluna”, del qual escriuré una molt bona crítica. Ja havia llegit alguns dels poemes, i ara en faré l’explicació pertinent. Una trobada molt agradable amb una persona que feia molt temps que volia conèixer.

A la nit un altre dels moment màgics. Vam tenir un sopar a casa del cantautor Antonello Colledanchise, al qual també van assistir el músic Gianluca Dessí, el qual havíem conegut durant la seua actuació al febrer de 2020 a Campredó, i la soprano Susanna Carboni, tots dos de Sàsser. L’àpat que ens va preparar va ser extraordinari, i la xerrada millor encara. En un ambient de riures i d’explicacions culturals, vam passar una vetllada autènticament de luxe.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!