Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

23 d'agost de 2021
0 comentaris

Lo tou cor atzur (4)

DILLUNS 16 D’AGOST
Començar la jornada amb una bon banyet en una platja que encara s’està despertant a la vida és una de les joies de les vacances. Feia anys que no ens hostatjàvem en un hotel a primera línia de mar, cosa que també té però els seus inconvenients. Hi ha trànsit tota la nit, a la vegada que els més joves de cada casa es munten unes molt festes amb música màquina i botellades que fan feredat en temps de pandèmia. He de dir que no em molesten en particular, ja que malgrat que interrompen el son, estic de vacances i m’agrada veure com la gent es diverteix, encara que no sigui el meu estil. De fet, tampoc ho era quan era més jove!

Hem trobat un bar molt adequat per a esmorzar. El cafè que se serveix a tot l’estat italià és molt bo, tot un goig a primera hora del matí. Ens vam dirigir a l’Ofici de la Generalitat a l’Alguer, on havíem quedat amb el seu director, l’amic Gustau Navarro, el qual conec des dels meus anys joves revolucionaris. Vam tindre l’habitual xerrada sobre això i allò referent a la cultura i la política catalanes. Ell viu a la Barçaruneta, i coneix molt bé la idiosincràsia de les persones que tiren endavant els moviments culturals. Fa una bona feina, intentant ser el mitjancer entre les diverses sensibilitats dels algueresos.
Els àpats algueresos a base de peix són extraordinaris, com també ho són la migdiada i el banyet posterior pertinent. Pot semblar repetitiu però és la rutina que m’encanta cada cop que visitem la ciutat.

https://www.facebook.com/emigdi.subirats/videos/572967353738791

Durant el vespre vam fer també els habituals enregistraments de poemes d’autors algueresos diversos. Davant del teatre de la ciutat, un edifici històric i preciós, aquest cop vaig recitar tot un himne alguerès, Vella Alguer, d’Antoni Canu, que ha estat musicat en repetides ocasions així com recitat en tota mena de certàmens poètics.

A la nit havíem quedat amb la família d’Antoni Canu per sopar a una pizzeria. La nostra relació amb el veterà poeta és molt bona, i ens resulta molt agradable poder txatxarar amb ell, i escoltar totes les experiències que li és de menester explicar-nos. Hi van venir igualment la seua dona Maria Musu, la qual no coneixíem, i el seu fill Miquel, que sovint ens serveis d’interlocutor.
Durant la passejada posterior per la platja ens vam trobar per casualitat de nou Gustau Navarro i la seua esposa Daniela Tilloca. Amb ella vam parlar de fer algun projecte e-twinning plegats, cosa que ens aniria com anell al dit. És molt bonic que a partir d’unes vacances culturals com les nostres pugui sortir un projecte educatiu que agermani els nostres instituts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!