Emigdi Subirats i Sebastià

DIUMENGE 15 d’agost
Avui és Mig agost, una de les diades més senyalades del calendari a la Barceloneta, el famós Ferragosto de l’estat italià monolingüe. La meua rutina vocacional passa per anar a la platja just a abans de les 8.30. Des de l’habitació es contempla una imatge esplèndida del Cap de la Caça, la punta esvelta que s’endinsa a la mar i emblema del municipi, que encoratja anar a fer un bany. Ha sigut una nit de soroll i festa grossa pels carrers, també vora la costa. Els primers turistes van ocupant llur espai en un dia assolellat però que ja no tindrà les temperatures infernals de les darreres jornades. Enmig de la mar, hi ha temps per pensar en tot allò que m’envolta, des de la feina de docent a l’àmbit familiar, tot a redós de l’estima immensa que professo per la ciutat de l’Alguer.

https://www.facebook.com/emigdi.subirats/videos/378534796968535

Ahir va ser una jornada profitosa, amb dos trobades amb dos persones estimades que m’han deixat petjada. El matí d’avui havia de ser més tranquil. Hem anat passejant pels carrerons de la vella Alguer. He fet dos recitacions, una davant de la casa natal de Pasqual Scanu, un dels grans homenots de la lingüística i l’historicisme alguerès, enamorat del fet català, que va compondre una bellíssima poesia a Tortosa quan va ser convidat al setembre de 1972 a la Festa Major de la Cinta. Era l’any de l’agermanament entre Tarragona i l’Alguer, en què es van viure unes jornades intenses de catalanitat malgrat el dur temps de la dictadura que s’estava vivint.

https://www.facebook.com/emigdi.subirats/videos/511983643231435

La segona recitació ha estat al costat de la Biblioteca comunal, dos poemes de Rafael Sari (l’Alguer 1904-1978): arxiver, bibliotecari, intel·lectual, poeta, catalanista, el seu nom llueix a la Biblioteca. El primer poeta era dedicat a Catalunya, el segon es titulava Nostàlgia, justament per la pàtria antiga, les tradicions i la parla que es va perden a la Barceloneta.
Al bar Lo jutge, vora la porta d’entrada, hem escoltat una conversa de tres pescaires en alguerès. A nosaltres sí que ens ha entrat nostàlgia de veure com aquesta riquesa cultural es va fonent amb el pas del temps. Un bon vi blanc ens ha acompanyat una estoneta.
La migdiada pertinent ens porta a la platja, ja com a espill de l’oci de Mig agost tan celebrat. Hi ha molts turistes francesos que gaudeixen d’aquests dies de calor i sol i platja.

Al vespre ens reuníem amb Guido Sari, dramaturg i poeta, persona que ha fet una aposta de vida pel català de l’Alguer. Li vaig fer obsequi de l’Obra completa de Gerard Vergés, ja que el considero el Vergés alguerès, per l’excel·lència de la seua obra. Mentre preníem uns gelats, vam parlar del pròleg que li he escrit per al seu darrer poemari. La conversa amb Guido ens retrata la difícil situació sociolingüística que es viu a la ciutat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!