Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Ella és Joana, imatge gens confusa,
Amb gran empenta en el foment lletrat,
I molt ufana per çò és la nostra musa,
Dona valenta, té nostre cor robat.
Sempre envoltada de cultura llibresca,
En un instant ressò ben literari,
I motivada en actes de feina i gresca,
Segueix lluitant amb son bon ideari.
En homenatge als nostres grans literats,
Tota coratge els té bastant enlairats,
La nostra casa de la literatura.
A les jornades, poètic recital,
Tan ben lletrades, certamen genial,
De bona raça, reina de la cultura.
És rossellà, l’il·lustre professor,
home fidel, bon fill del Maestrat,
pel català lluita amb tot el cor,
de bona arrel és tot el vell llegat.
Poble rural amb un molt noble usatge,
a cal pagès, de l’alta serra al prat,
llueix com cal el més bonic paisatge,
Ell tostemps és un home ben lletrat.
Gran defensor d’una parla ancestral,
És editor, una feina lleial!
En els bons temps era llenguatge excels.
A l’Institut d’Estudis Catalans,
molt contingut i personatges grans,
que els millors vents bufin els seus anhels!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!