És nostra festa, viure tostemps motiva,
passen els anys, amb els propis quefers,
dies de gresca, d’altres de feina viva,
amb desenganys, però un munt de plaers.
Aniversari, regust de festa emblema,
no ens fem pas vells, la vida no varia,
cap adversari, volem amb ala plena,
com els ocells, sense cap fixa via.
Ja és mig segle, no és cosa menor,
no hi ha regle, l’existència és or,
sempre endavant, anhel per ser feliç.
La maduresa, realitat i signe,
molta enteresa, model de vida digne,
tot somniant trobaré el paradís.
Són anys i panys, vital periodista,
amb molts d’anhels, nostres lluites supremes,
un munt d’afanys, ànima ecologista,
ton cor rebel, es construeix emblemes.
Les nuclears, perill tostemps vigent,
quan vora el riu, s’escalfa el reactor;
l’aigua a la mar, fora transvasament,
llavors somriu, flumen amb regust d’or.
Literatura, bons literats ebrencs,
és l’escriptura, retrats reals i eterns,
Artur Bladé, aquell noble cronista.
Nostres gran mestres, Manyà i Biarnès,
Eren molt destres, en Pérez i en Vergés,
ens guia bé, el fet catalanista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!