Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

28 de maig de 2022
1 comentari

La novíssima narrativa catalana a la nostra Ilercavònia

El donzell Cristòfor Despuig (Tortosa, 1510-1567) va ser l’autor de Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, l’obra narrativa més transcendent en llengua catalana d’època renaixentista. Venceslau Ayguals d’Izco (Vinaròs, 1801 – Madrid, 1873) i Antoni Altadill (Tortosa, 1828 – Barcelona, 1880) van ser autors veritablement prolífics i ben significatius quant a la prosa de ficció del segle XIX, tot i que la seua llengua literària no era la vernacla. Jesús Moncada (Mequinensa, 1941 – Barcelona, 2005) i Sebastià Juan Arbó (la Ràpita, 1902 – Barcelona, 1984) van esdevindre els mestres retratistes del tram baix de l’Ebre, quan entra en territori de llengua perseguida judicialment in saecula saeculorum. L’excelsa obra en l’àmbit de la narrativa curta de Manuel Pérez Bonfill (Tortosa, 1926-2017) és un altre exemple ben gratificant. Malgrat aquestes aportacions força importants a les nostres lletres, no hi havia hagut una tradició narrativa de ficció ben arraïlada a casa nostra.
Nogensmenys, al tombant de la centúria passada i inicis de l’actual varen sorgir un seguit d’autors que van aconseguir llaurar un univers narratiu de notable interès en gèneres diversos. Es tracta d’autors de procedència tant rural com urbana, així com d’arreu del vast territori que ocupava l’antiga Ilercavònia, cruïlla de la catalanitat. Els més veterans i coneguts com: Carme Meix (Gandesa, 1937), Francesca Aliern (Xerta, 1943) i Andreu Carranza (Ascó, 1957) encapçalen una llista ja prou extensa amb autors ja consolidats, alguns dels quals amb guardons rellevants com: Jesús M. Tibau (Cornudella de Montsant), Miquel Reverté (la Ràpita), Miquel Esteve (Móra la nova), Josep Gironès (la Fatarella), Yannick Garcia i Rafel Duran (Amposta); Cinta Arasa (Jesús), Valer Gisbert (Aldover), Montse Banegas (Flix), Lluís Rajadell (Vall-de-roures), Marta Montblanc (Beseit), Fede Cortés i Xavier Rull (Falset), Marta Rojals (La Palma d’Ebre), Joan Roca i Jordi Gilabert (Deltebre), Mercè Falcó (Xerta), Sílvia Mayans i Elena Solé (Arnes), Núria Morera (Benissanet), Laia Beltran (Ulldecona), Pilar Romeva (Riba-roja d’Ebre), Miquel Bort (Alcanar); els seniencs Joan Todó, Emili Gil i Marta Tena; o els tortosins Estrella Ramon, Jordi Pijoan i Fàtima Beltran.
La consolidació de premis literaris de narrativa com el Ribera d’Ebre de Vinebre, el Vila d’Ascó, el Vila de l’Ametlla de mar, el Sebastià Juan Arbó de la Ràpita o el Ciutat d’Amposta han estat ben determinants quant a la promoció d’aquesta important generació d’autors i d’autores territorials.

Durant els darrers pocs anys, i ja en terra adobada, s’ha visualitzat un esclat ben considerable que ens ha sorprès gratament, que ha permès incloure tot un seguit de noves veus narratives amb persones nascudes a partir de la dècada de 1990 o, fins i tot, ja al tercer mil·leni de l’era actual: els ampostins Maria Climent, Susanna Lizárraga i Roger Limbos; Jaume Arasa (Tortosa), Laia Viñas (Xerta), Cinta Farnós (El Perelló), Àngela Aubanell (Gandesa) i Clàudia Pellisé (Tivissa), recent guanyadora del Vila d’Ascó, entre altres.

Ens trobem davant d’una empenta generacional molt positiva, que pot canviar les estructures literàries actuals. Són veus joveníssimes, algunes de les quals ja han aconseguit obrir-se el camí en editorials barcelonines que han difós les seues obres abastament. Molt important, en general han fugit de retrats localistes amb l’intent d’arribar al màxim de públic possible mitjançant unes històries situades en indrets gens propers geogràficament. Altres han usat el parlar local com a manera de projecció de la seua creació, una aposta agosarada que s’ha d’usar amb molta cura. Ens han ofert tota una amalgama de gèneres, des de la novel·la negra a la juvenil, passant per històries amb retrats humans vora el riu. Alguns han aconseguit premis, altres han sigut mediàtics, tots i totes s’han realçat pel camí de l’escriptura.
Probablement ens trobem davant d’un relleu generacional, com si el fet d’haver estat reclosos (o parcialment) durant tants mesos hagués donat vida a la Generació literària del Covid 19. La seua obra ja està sent ben fructífera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!