Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
.jpg)
Normalment no m’interessa gens ni mica parlar del PP i no ho solc fer quasi mai, ja que n’estic tip de sentir el nom d’aquest partit com a estereotip de tot allò negatiu, la qual cosa fa tancar els ulls davant de tot el que està fent el PSOE contra l’autogovern català, la qual cosa els retrata com un mal menor davant de la societat catalana. Tot i això, aquest cop faré una excepció perquè considero veritablement lamentable el vídeo preelectoral que ha tret la dreta cavernícola, mitjançant el qual tornen a carregar contra la política de normalització lingüística a Catalunya. Crec que és realment indecent, donada la delicada situació del català en algun lloc del país. Són tan maquiavèlics que posen en dubte que al Principat es pugui usar el castellà en llibertat. A Catalunya es pot viure perfectament en castellà 24 hores al dia, mentre que no podem dir el mateix del català en algunes comarques i ciutats. La immersió lingüística ha estat una de les millors eines de potenciació del català que ha impulsat la Generalitat. Ha funcionat prou bé, ha proporcionat als castellanoparlants la possibilitat d’aprendre la llengua de la terra, així com també a molts xavals provinents de països diversos. L’escola ha fet els deures i ha aconseguit bons resultats.
La maldat del PP no té límits en aquest camp. Si a l’escola hi ha un suport en positiu envers el català, podem dir que és gairebé l’únic àmbit de la societat i de la política. Com a exemple, quantes pel·lícules hem tingut la possibilitat de veure en la nostra llengua a les pantalles del cinema? La majoria de ciutadans i de ciutadanes les podrien comptar amb el dit de la mà, i ens en sobrarien, ja que l’oferta és molt pobra i en algunes comarques gairebé inexistent. Quan anem al quiosc, podem comprovar la diferent oferta de periòdics i revistes en la llengua d’aquí i en la llengua del país de ponent. També quan agafem el comandament de la televisió no estem precisament en igualtat de condicions. Per no parlar de la situació sociolingüística als col·legis i a les universitats, on l’ús del català està en evident retrocès. És allò tan terribe que afirma que abans el català estava prohibit a l’aula però es parlava al pati, i ara s’ensenya a l’aula però no es parla al pati.
Realment el PP es torna a mostrar cavernícola en temes lingüístics, la qual cosa els continuarà col·locant com a un partit pària. I és una llàstima, jo voldria veure una dreta molt més racional, a l’estil europeu, amb polítics com Sarkozy o Àngela Merkel, amb els quals discreparia ideològicament però que demostren signes de modernitat i racionalitat. Gentola com Acebes, Zaplana, Aznar, Aguirre, Sirera i companyia és impossible que sentin res de positiu envers la nostra terra.
Aquest vídeo és un nou argument per al PSOE per continuar venent la moto "que ve el llop". Ells varen impossibilitar la redacció d’un estatut acceptable, han prohibit la difusió internacional de l’esport català, no han apostat per un estat plurilíngüe, han fet una gestió pèssima de les infraestructures, etc. Però, davant de la ciutadania catalana, tenen un adversari que es carregaria Catalunya sencera si podien, i d’això se’n beneficien injustament.
Crec que els catalans haurien d’apostar massivament per les formacions nostrades, malgrat diferències ideològiques: no faig partidisme i no només parlo d’ERC, sinó d’ICV o CiU. Quant a la potenciació de la llengua catalana i a l’autogovern, cal una aposta ferma pels partits sense obediència espanyola.
La maldat del PP no té límits en aquest camp. Si a l’escola hi ha un suport en positiu envers el català, podem dir que és gairebé l’únic àmbit de la societat i de la política. Com a exemple, quantes pel·lícules hem tingut la possibilitat de veure en la nostra llengua a les pantalles del cinema? La majoria de ciutadans i de ciutadanes les podrien comptar amb el dit de la mà, i ens en sobrarien, ja que l’oferta és molt pobra i en algunes comarques gairebé inexistent. Quan anem al quiosc, podem comprovar la diferent oferta de periòdics i revistes en la llengua d’aquí i en la llengua del país de ponent. També quan agafem el comandament de la televisió no estem precisament en igualtat de condicions. Per no parlar de la situació sociolingüística als col·legis i a les universitats, on l’ús del català està en evident retrocès. És allò tan terribe que afirma que abans el català estava prohibit a l’aula però es parlava al pati, i ara s’ensenya a l’aula però no es parla al pati.
Realment el PP es torna a mostrar cavernícola en temes lingüístics, la qual cosa els continuarà col·locant com a un partit pària. I és una llàstima, jo voldria veure una dreta molt més racional, a l’estil europeu, amb polítics com Sarkozy o Àngela Merkel, amb els quals discreparia ideològicament però que demostren signes de modernitat i racionalitat. Gentola com Acebes, Zaplana, Aznar, Aguirre, Sirera i companyia és impossible que sentin res de positiu envers la nostra terra.
Aquest vídeo és un nou argument per al PSOE per continuar venent la moto "que ve el llop". Ells varen impossibilitar la redacció d’un estatut acceptable, han prohibit la difusió internacional de l’esport català, no han apostat per un estat plurilíngüe, han fet una gestió pèssima de les infraestructures, etc. Però, davant de la ciutadania catalana, tenen un adversari que es carregaria Catalunya sencera si podien, i d’això se’n beneficien injustament.
Crec que els catalans haurien d’apostar massivament per les formacions nostrades, malgrat diferències ideològiques: no faig partidisme i no només parlo d’ERC, sinó d’ICV o CiU. Quant a la potenciació de la llengua catalana i a l’autogovern, cal una aposta ferma pels partits sense obediència espanyola.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic completament d’acord amb el que dius. Malauradament, molta gent vota socialista per exercir allò que s’anomena "vot útil" o "vot de la por", perquè, de fet, no hi ha partits que puguin plantar cara als dos majoritaris i tant nefastos són els uns com els altres (així a estat per a Catalunya).
L’actual legislatura, que tant prometia i que, de fet, també ha ens ha proporcionat algunes alegries, ha acabat sent un conjunt de despropòsits on l’increment exasperant de la inflacció i les intolerables desatencions cap a Catalunya només en són una part. Malgrat tot, sabem que el partit majoritari de l’oposició, amb la crispació actual (iniciada i atiada per ells mateixos) i les seves típiques armes: reducció d’impostos, privatizació i la por (ja sigui al "separatisme", a la immigració, als diferents models de família, etc.), té moltes possibilitats de guanyar les properes eleccions i aquest sí que és un panorama realment funest.
En fi, els meus millor desitjos per al proper 9-M.
Salut.