LA FESTA DEL
LLIBRE DURANT LA REPÚBLICA A TORTOSA
Fa unes setmanes, amb les diverses mocions que va aprovar i rebutjar el
consistori tortosí, i amb el canvi de nom de la biblioteca pública que passarà
a tenir el del polític republicà, esquerrà i espanyolista Marcel·lí Domingo
(gens encertat, per cert), el tema del republicanisme va tornar a un primer
ordre dels mitjans de comunicació. Tot i això, la propera fira de maig la
inauguraran membres de la família dels Borbons (no gaire republicans crec),
però aquest sembla que és el joc incongrüent que li va com anell al dit al
senyor alcalde de la ciutat, monàrquic o republicà depenent de com bufa el
vent.
Si un dels aspectes de la República m’ha interessat
i impressionat sempre és el de la potenciació de la cultura llibresca. A
Tortosa, des dels sectors intel·lectuals i literaris varen haver de lluitar
molt per consolidar la diada del llibre. Des
d’organismes com l’Ateneu, el
Centre Cultural de Remolins i el Centre Catalanista Republicà, es varen dedicar
a fer llargues campanyes de conscienciació ciutadana sobre la importància
d’aquesta diada, que pretenien que
tingués vora l’Ebre el mateix esplendor que en altres indrets dels
Països Catalans. El 1928, l‘aleshores jove periodista,
Carles Sánchez i Pastor, s’expressava amb una gran contundència i claredat en
un article molt il·lustratiu titulat “Per què no hem de celebrar ací la Diada
del llibre?”, com a part de les seves habituals col·laboracions al butlletí de
l’Ateneu: Ciceró ha dit `Una habitació
sense llibres és com un cos sense ànima’. Que podem traduir per `Un poble sense
cultura – essència del bon llibre – és poble mort’. El mateix any les
pàgines del setmanari catalanista Vida
Tortosina veieren un bon nombre
d’articles que es lamentaven de
l’escassa participació ciutadana en un dia tan singular. Fixem-nos en la
següent crònica signada per en Jordi Guay: La
Festa del llibre a nostra ciutat va passar desapercebuda. En totes les
llibreries juntes no es varen vendre 20 exemplars. Tan sols la llibreria
Viladrich va anunciar que faria un 10% de descompte als compradors de llibres.
Esperem que l’any vinent ho podrem dir dels demés llibreters. En canvi a Madrid
fou un èxit i a Barcelona es cansaren de vendre llibres.
Finalment, el llibre a Tortosa
també va arribar a convertir-se durant els anys de la II República en rei per
un dia, i els autors locals (tal com
passa en l’actualitat) aconseguien una excel·lent acceptació. A part del fet
que als anys 1930 vàrem veure l’aparició de l’excelsa figura del novel·lista
ebrenc per excel·lència, Sebastià Juan Arbó, que va revolucionar els ambients
literaris comarcals, altres autors com Francesc Mestre i Noé, Mn. Tomàs
Bellpuig, Joan Povill i Adserà, Salvador Estrem i Fa, o Ramon Vergés i Paulí
eren extremadament populars i rebien uns merescuts homenatges i reconeixements.
Però la gran estrella d’aquestes diades a nivell
local era l’escriptor jesusenc Joan Cid i Mulet, pel fet que va treure un
llibre durant cinc anys consecutius. La seva primera novel·la, “A l’ombra del Montsià, va ser la més venuda
l’any 1933. Posteriorment el 1937, en qualitat de regidor de cultura de
Tortosa, fins i tot va organitzar una
significativa Fira del llibre en plena guerra civil: concretament, els dies 13, 14 i 15 de maig. Entre altres actes, se varen
celebrar diverses conferències a totes les escoles públiques de la ciutat, i la
Conselleria de Cultura va repartir un lot de llibres per valor de 500 pessetes.
L’intel·lectual catalanista, com a mostra de la seva passió literària, va
enviar al front d’Aragó deu exemplars de la seva novel·la “Rosa Maria”
(candidata al premi Crexell de 1936), i va publicar un llibre de poesia “Les
ales del neguit” durant el període bèl·lic, per la qual cosa li va rebre tota mena d’insults per part dels capitosts
anarquistes que no consideraven que era un període per perdre el temps en
aventures poètiques. Posteriorment, durant el llarg exili que hagué de sofrir
s’encarregà d’organitzar el pavelló català de la Fira Internacional del llibre
de Mèxic el 1944, i publicà un llibre de referència històrica com és “Catalunya en la feria del libro“. Grans
amants de les lletres com Cid i Mulet, Mestre i Noé, o Mn. Bellpuig donen
sentit a una diada que mereix ser esplèndida.
Emigdi Subirats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!