Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

26 de juliol de 2021
0 comentaris

La cuina del Pom (1): anguila en suc

L’anguila, amb les seues diferents modalitats culinàries, és el plat típic de la Festa Major en moltes poblacions de la riba baixa de l’Ebre. Originàriament, era el menjar de les famílies pescadores dels pobles riberencs. Els pares ensenyaven als fills com pescar-ne, mentre les mares o les iaies sabien com elaborar-les de manera molt gustosa. Hi havia tantes receptes com cuineres. I val a dir, que alguns homes s’aficionaven a la cuina senzillament per gaudir de la seua cocció. No sabien cuinar gaire cosa més, però l’anguila era l’especialitat que lluïen en celebracions socials.
L’anguila en suc és un dels meus plats favorits. Vaig aprendre’l a cuinar de la mà de la meua mare, que feia unes anguiles com no n’he provat mai. Vaig escoltar-la atentament i, en un tres i no-res, vaig gosar cuinar-les sol.
Malgrat que l’aspecte del plat no siga estèticament impol·lut, es menja amb la boca no amb els ulls. Es tracta d’un plat amb mil gustos, si s’aconsegueix el grau ideal de picantor (mai excessiva). Cal fer fora prejudicis, no és serp! És anguila, i tot paladar pot gaudir-la com cal!
La meua recepta:

Ingredients
1 kg d’anguiles
1/2 ceba
3 grans d’all
1 tomata
100 grams d’avellanes torrades (es pot usar també pa torrat o alguna galeta)
100 grams d’ametlles torrades
1 got gran d’aigua
1 copa de vi blanc
1 polsim de pebre roig
Pebre negre
julivert
1/2 pesteta (bitxo)
oli d’oliva
sal

Mètode preparatori
Cal netejar les anguiles i tallar-les a trossos prou grans. De seguida s’ha de ratllar la ceba, o tallar-la a trossos molt menuts. Seguidament, s’han de trinxar els alls. Llavors, es pela la tomata. Amb una trituradora elèctrica es trituren les avellanes i les ametlles, si es prefereix usar galetes o pa torrat dona el mateix resultat. La mescla corresponent s’anomena picada rossa.
Ha arribat l’hora de posar un bon raig d’oli d’oliva en una cassola. En el mètode tradicional era de fang, ara amb les cuines vitro és més complicat. Es sofregeix l’all i la ceba a foc lent. Quan estiguen rossos, s’ha d’afegir el pebre roig i el negre, si ve de gust. A la pesteta (bitxo) cal donar-li un parell de voltes perquè deixe el gust. Posteriorment, la tomata i la picada rossa, que cal deixar coure durant uns cinc minuts. S’aboca l’aigua i, quan arrenque el bull, s’hi posen les anguiles i es tira una mica de sal. Cal coure-les a foc viu durant aproximadament quinze minuts. A continuació, pot afegir-se el vi, una mica de julivert picat i salpebrar-lo de nou, si és de menester. Ha arribat el moment d’abaixar el foc i deixar coure les anguiles fins que estiguen ben tendres.
A l’àpat corresponent se les ha d’acompanyar amb un vi blanc de la DO Terra Alta amb cos, amb volum i molt intens.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!