Emigdi Subirats i Sebastià

Joan Peruga (Santalecina, Osca, 1954) és escriptor, historiador i periodista, i una de les veus més singulars de la literatura catalana contemporània d’Andorra. Instal·lat al Principat des de 1980, la seua obra literària està profundament vinculada a la història, el paisatge i la història d’Andorra, però també a les experiències personals i als grans moviments humans del segle XX. La seua formació com a historiador ha tingut una influència decisiva en la seua manera d’entendre la literatura: la història no és per a Peruga únicament un objecte d’estudi, sinó una font permanent de personatges, conflictes i històries que poden ser transformats en literatura.

Historiador abans que novel·lista
Llicenciat en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, Peruga va començar la seua trajectòria vinculat a la investigació històrica, especialment a la història d’Andorra i dels Pirineus. Entre els seus primers treballs hi ha Carlins i liberals: els inicis de la qüestió d’Andorra (1992) i el Diplomatari de la Vall d’Andorra: segle XIX (1994), aquest darrer elaborat amb Esteve López.
Aquest coneixement de la història andorrana acabarà impregnant tota la seua narrativa. Peruga mostra un interès especial pels moments en què un món tradicional desapareix i n’apareix un altre, pels personatges situats entre dues èpoques i pels territoris que experimenten grans transformacions.

Últim estiu a Ordino
La seua consolidació com a narrador arriba amb Últim estiu a Ordino, guanyadora del Premi Fiter i Rossell de novel·la de 1997 i publicada l’any 1998.
La novel·la recrea la figura d’Assumpta d’Areny-Plandolit, filla de Guillem d’Areny-Plandolit, una de les famílies més representatives de l’Andorra del segle XIX. Peruga parteix de documentació històrica i de la correspondència familiar per construir una narració en què es barregen realitat i ficció.
L’obra és especialment significativa perquè converteix la història d’Andorra en matèria literària. El país deixa de ser simplement un objecte d’estudi històric i es transforma en un espai narratiu poblat de personatges, passions, conflictes familiars i transformacions socials. La novel·la ha estat traduïda i ha donat lloc fins i tot a una ruta literària pels espais d’Ordino vinculats a la narració.

La República invisible
El 2004 publica La República invisible, una novel·la que aprofundeix en alguns dels grans interessos de Peruga: els llibres, els arxius, la memòria, els misteris del passat i la identitat d’Andorra.
La història construeix un joc entre diferents èpoques i entre realitat i ficció, amb una bibliotecària i un periodista com a protagonistes. L’obra confirma Peruga com un autor interessat en la literatura dins de la literatura i en la capacitat dels documents i dels llibres per conservar —i alhora deformar— la memòria.

El museu de l’elefant i *Alcanadre
Amb El museu de l’elefant (2013), Peruga continua explorant les relacions entre memòria, ficció i identitat. Posteriorment, Alcanadre (2016) suposa un retorn més explícit als seus orígens. El llibre recupera els anys de formació de l’autor, especialment els estudis a Lleida i els estius treballant en un hotel de Sarinyena, a la vora del riu Alcanadre. La memòria personal passa aquí a ocupar un lloc central.
Aquesta dimensió autobiogràfica mostra una altra faceta de Peruga: l’escriptor capaç de convertir els paisatges de la pròpia vida en paisatges literaris.

Shanghai Andorra: una vida entre tres mons
Una de les obres més singulars de la seva trajectòria és Shanghai Andorra (2023), escrita conjuntament amb Txema Díaz-Torrent. El llibre recupera la fascinant vida d’Ursula Ure Simpson, escriptora britànica d’origen neozelandès nascuda a Xangai el 1930 i morta a Escaldes el 2007.
La vida de Simpson sembla concebuda per a una novel·la: va créixer a la Xangai colonial, va viure al Caire durant la Segona Guerra Mundial i va arribar a Andorra el 1957, amb només 27 anys. Abans d’instal·lar-se al Principat ja havia publicat dues novel·les i una d’elles, The Vintage, va arribar al cinema, amb Mel Ferrer i Michèle Morgan.
Peruga havia conegut personalment Ursula Simpson i l’havia entrevistada l’any 1999 en la seua etapa al Diari d’Andorra. Anys després, juntament amb Txema Díaz-Torrent, va convertir aquella figura gairebé oblidada en protagonista d’una obra que barreja investigació, biografia i ficció.
El mateix Peruga ha explicat que una part molt important de l’obra és ficció: no pretenien escriure una biografia convencional, sinó convertir una vida extraordinària en una narració literària. Per això la novel·la connecta tres geografies —Xangai, el Caire i Andorra— i incorpora episodis i personatges del segle XX que amplien extraordinàriament l’horitzó del relat.
Amb Shanghai Andorra, Peruga fa també un moviment interessant respecte d’Últim estiu a Ordino: si en aquella novel·la partia de la història andorrana per construir literatura, aquí parteix d’una figura cosmopolita i internacional per acabar portant-la fins a Andorra. El Principat es converteix així en el darrer escenari d’una vida marcada pels desplaçaments, les cultures i les fronteres.

Sentinella
El 2025 publica Sentinella, una obra de caràcter molt més íntim que recull vint-i-cinc anys d’experiència personal vinculada a la cura de Pilar. La literatura es converteix aquí en una reflexió sobre l’amor, la fidelitat, la solitud, la dependència, el pas del temps i la resistència davant les dificultats de la vida.
Amb aquesta obra, Peruga aprofundeix en una literatura cada vegada més personal, en què la memòria individual adquireix tanta importància com la memòria històrica.

Periodista i dinamitzador cultural
La trajectòria de Joan Peruga no es limita a la narrativa. Durant anys ha estat una figura destacada del periodisme cultural andorrà, amb una columna setmanal al Diari d’Andorra i posteriorment una columna mensual al BONDIA.
També ha desenvolupat una important activitat institucional i cultural: ha estat membre del Comitè Director de l’Institut d’Estudis Andorrans i president de la Comissió Nacional Andorrana per a la UNESCO.
És, a més, un dels impulsors del col·lectiu cultural Portella i va ser el primer director de la revista Portella. Andorra Lletres Arts, una publicació que ha tingut un paper important en la dinamització de la cultura literària del Principat.

Una veu pròpia dins la literatura catalana
Joan Peruga ocupa un lloc particular dins la literatura catalana contemporània perquè la seua obra ha contribuït decisivament a literaturitzar Andorra. El territori, la història, els personatges i la memòria del Principat són elements recurrents, però la seua narrativa no queda tancada en l’àmbit estrictament andorrà.
Al contrari: Andorra és sovint el punt de partida per parlar de qüestions universals. La desaparició d’un món, el desig de conservar la memòria, els viatges, la identitat, la transformació social, la solitud, l’amor i el pas del temps recorren tota la seua obra.
En aquest sentit, hi ha una línia que connecta Últim estiu a Ordino, La República invisible, Alcanadre i Shanghai Andorra: la voluntat de rescatar del passat persones, espais i històries que podrien desaparèixer i donar-los una nova vida a través de la literatura.

Principals obres
– El temps estanyat (1994)
– Últim estiu a Ordino (1998)
– La República invisible (2004)
– El museu de l’elefant (2013)
– Alcanadre (2016)
– Shanghai Andorra (2023), amb Txema Díaz-Torrent
– Sentinella (2025)

Joan Peruga és, en definitiva, un escriptor que ha sabut convertir la històri d’Andorra en literatura, però també projectar Andorra cap a una narrativa de dimensió europea i internacional. Una peça important de la literatura andorrana i catalana.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!