Emigdi Subirats i Sebastià

Joan Ferran, un dels principals dirigents del PSOE d’aquí, va alliberar la seua anedralina com un autèntic "hooligan" amb una frase pronunciada a consciència i carregada de significat: "Cal arrencar la crosta nacionalista de TV3 i Catalunya ràdio". La frase en sí mateixa és gravíssima, només pròpia d’un veritable bocamoll. El seu qüestionament dels i de les professionals de TV3 sobta, i crec que no és propi d’una persona suposadament d’esquerres, teòricament defensor dels treballadors. M’ha dolgut també que aquestes declaracions no hagin estat desautoritzades pel president de la Generalitat, ni per la resta de mandataris socialistes d’aquí. No voldria pensar, doncs, que les reafirmen, ja que demostrarien un tarannà que no vull creure que tenen, malgrat que jo no simpatitzo gens amb l’ideari d’aquest partit.  De fet, la pluralitat que tant obertament qüestiona aquest senyor també s’hauria d’aplicar a tots els altres mitjans de comunicació públic que hi ha a Catalunya. No faig esment dels noms perquè no és la meua intenció desqualificar cap professional de la comunicació. Vull pensar que aquests mitjans no controlats per la Generalitat, estan absents de "crosta" nacionalista amb tons de ponent, que no són gens partidistes i estan oberts a tot l’aspectre ideològic.
El capitost socialista no tan sols no s’ha retractat del disbarat pronunciat, sinó que, ben al contrari, en una entrevista que li va fer per a enlairar-lo un rotatiu madrileny de caire dretà i de dubtosa credibilitat democràtica, afirma que el 99% dels militants socialistes pensen com ell. Voldria pensar de nou que no és veritat, però també ens caldrien sentir veus que ens ho fessin saber.
Si aquesta sortida de to hagués vingut de part d’un polític d’altres partits d’esquerra o nacionalista, l’haurien fet demanar perdó mil vegades. Haurien rebut també una pressió grandíssima de tertulians propers als socialistes perquè ho fessin, atès que les tertúlies radiofòniques tenen un gran poder persuassiu. El hooligan socialista de torn, en canvi, fins i tot es pot reafirmar completament en les seves desafortunades paraules.
Sobta també aquesta necessitat de control dels mitjans de comunicació públic que anhela Joan Ferran. A mi, no em molesta que els locutors dels telenotícies, de diferents cadenes, posin cullerada davant d’algunes notícies, encara que sigui d’una forma contrària a la meua manera de pensar. Algun cop miro les notícies de canals totalment aliens al meu ideari i no m’escandalitzo. Sóc professor d’idiomes i també tinc per costum mirar les notícies de canals internacionals, i no veig que siguin molt més plurals que els de TV3. 
Les paraules del capitost socialista semblen denunciar que els telenotícies promouen l’independentisme radical. Mare de Déu de la Cinta! Però crec també que van destinades a qüestionar programes d’humor en els quals es fa "conya" de la monarquia o d’una idea particular d’Espanya, que són els que gaudeixen de més audiència. Crec veure aquesta intenció en les seues declaracions: des d’Espanya estant, fa dies que lluiten contra aquesta mena de programes, i el senyor Ferran ha volgut guanyar punts davant de l’amo.
Malauradament, com a militant d’ERC em tornen a apartar un xic més d’aquesta branca espanyola del tripartit. Estaria d’acord amb la idea de la unitat d’acció esquerrana, si veiés compromís ferm amb les coses de la terra, entre les quals la llengua, els mitjans de comunicació i l’autogovern.  He trobat a faltar una estirada forta d’orelles a aquest individu espanyolista que pot anar parlant lliurement contra els professionals, els i les treballadores, de mitjans públics nostrats, precisament per la mateixa vinculació ideològica que ell qüestiona.
La mateixa setmana que Joan Ferran carregava contra TV3,  varen clausurar "la crosta" a les comarques del sud del País Valencià, i varen amenaçar en actuar de la mateixa manera a la demarcació castellonenca i a la mateixa València. A Alacant ja l’han arrencada, la crosta! L’hauríem de felicitar, camarada Ferran?