Emigdi Subirats i Sebastià

Miquel Esteve ha irromput amb força en el panorama literari ebrenc i català amb la publicació de la seua primera novel·la  “Heydrich i les agents del saló Kitty”, que havia estat guanyadora del premi de narrativa Ribera d’Ebre de 2007. Ens trobem davant d’una narració intensa que es fa ressò de la crueltat extrema de l’Alemanya hitleriana, amb les seues pràctiques brutalment inhumanes i l’intent de neteja ètnica que comportava el genocidi de races que consideraven inferiors com la gitana i la jueva. És evident que aquesta  temàtica ha estat narrada anteriorment i aquest ideari àmpliament difòs  per molts escriptors i historiadors, així com adaptat cinematogràficament per a la pantalla gran. Tot i això, mai no deixa de despertar  interès entre el públic pel seu dramatisme i pel caràcter alliçonador que tenen aquesta mena de relats. 
Com bé s’apunta a la mateixa contraportada,  aquesta novel·la té tocs característics d’un thriller ja que ens trobem amb una decidida  voluntat iinvestigadora  que permet al lector mantenir un estat d’intriga permanent sobre uns fets ben particulars d’antany que finalment s’anaven descobrint. L’autor ens situa davant d’un moment històric que personalment  li interessa tractar  amb una  extrema rigorositat. Llavors, el relat es va convertint forçosament en l’espill d’un temps malaurat que esperem que mai més no es pugui tornar a repetir. Les dades que ens aporta l’autor han de ser exactes i fidedignes, així com els espais han de retratar tot l’ambient dramàtic que s’hi visqué. Com a complement final, el qual ens facilita veritablement la comprensió de la narració, ens aporta  una mena d’epíleg amb un resum biogràfic dels personatges que intervenen en la novel·la, amb una curta  explicació sobre els llocs on va tenir lloc aquests estremidors fets que varen formar part d’un dels períodes històrics més obscurs del segle XX. 
La història gira al voltant de la  figura de l’Obergruppenführer de les temudes SS, Reinhard Heydrich, que ha passat a la història com “El Carnisser de Praga”,  la  trajectòria del qual com a dirigent del partit nazi el delata com a un veritable  criminal. La seua sinistra personalitat  ha quedat  ben reflectida en les pàgines d’una novel·la on un popular bordell berlinès esdevé tot un important nucli d’acció de l’espionatge alemany. Una de les noies  actuava com a espia del Drittes Reich i sota els llençols anava esbrinant les intencionalitats polítiques i militars  d’alguns dels seus clients més influents políticament.  

L’autor va enllaçant la història amb veus  diverses que plantegen moments històrics separats,  desplaçant-se així de manera alternativa en el temps i contribuint a la dinamització d’argument. Des de Berlín al llogaret de la residència d’ancians de l’Edat d’Or, havien passat dècades, però el record no es pot deixar mai enrera, amaga tantes coses inesborrrables… També inclou cartes, apunts històrics per complementar la història, fins arribar al moment clau del descobriment del diari d’una noia del Kitty, Winifred Krause, que esdevindrà el fil decisiu de tot l’entramat. Fixem-nos en la intensitat del següent paràgraf: “Agent Karoline, puta al servei del Führer. Potser no hi ha escapatòria possible per al meu destí. M’agradaria ser com la Martha i valorar el reconeixement i els diners de les SS. Puta al cap i a la fi. Puta del Reich. Heil Hitler! Bona nit, Alemanya”.
D’altra banda, voldríem remarcar  alguns dels mèrits d’aquest escriptor de Móra la Nova (Ribera d’Ebre), que ha gosat narrar acuradament un dels nombrosos episodis frenètics  dels anys de  supremacia nacionalsocialista. Primerament, s’acaba de descobrir literàriament i ens presenta una novel·la històrica, treballada amb rigorositat com hem dit anteriorment, la qual cosa  és un fet novedós per a la literatura ebrenca, ja que molts dels autors amateurs comarcals solen recrear en els seus relats el paisatge i l’ambient de vida quotidià de la nostra terra. També mostra uns bons dots narratius i un bon domini de l’idioma català, que compagina amb els seus destacats coneixements de la història (fruit d’un procés acurat d’investigació)  així com de l’àmbit filosòfic i del pensament (aportant reflexions interessants i necessàries). Miquel Esteve se’ns vol presentar com una veu humanista que pretén retratar un moment històric, allunyant-se d’histerismes ideològics i de dramatismes narratius, per tal que el lector sigui ben conscient de la catàstrofe succeïda en un període no excessivament  llunyà.
Cossetània Edicions de Valls (Alt Camp) ha tornat a fer de nou una molt bona aposta per un altre autor ebrenc, i ha donat a conèixer una veu narrativa de qualitat que de ben segur en sentirem a parlar i força bé properament.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!