HAIKUS DE SETMANA SANTA LAICA
Crema de cera,
la gent camina lenta,
solemne festa.
Amb fe dispersa,
aquest tabal batega
ritme de vesta.
Ben poc avança
se sent algú que resa,
plor de beata.
Per tot ressona,
la veu que canta encesa,
algú que resa.
La creu pesa,
Pilats és qui ordena,
el botxí mata.
Brilla la lluna,
la processó ja passa,
el dol impera.
Setmana Santa,
I Jesús del sepulcre,
se’n surt de pressa.
Ben blanca vesta,
la imatge ens impacta,
Ku klux Klan sembla.
Al cel ja trona,
Un borrimet destorba,
el pas solemne.
La gent espera
el càntic de saeta,
I sent com plora.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!