Les dretes durant aquella primavera hagueren d’actuar amb una gran prudència, sabedors dels seus actes repressius durant el bienni 1934-36 (conegut entre les masses populars, com a negre). Tot i això, especialment des de sectors anarquistes, es notava els anhels de revenja, i les ganes imperioses de canviar radicalment el model social, amb l’abolició de tota propietat privada. La rapidíssima derrota dels militars rebels al Principat, va donar ales a les organitzacions obreres per dominar el carrer i prendre’s la justícia per les mans. Els membres de la CNT-FAI havien demanat armes al govern de la Generalitat, per tal de fer triomfar la revolució.
El Delegat de Cultura de la Generalitat el 1936, el literat jesusenc i gran patriota català, Joan Cid i Mulet, en el seu estudi “La Guerra Civil i revolució a Tortosa”, posa el toc literari a aquests fets, carregat de sentiments i de crua crítica:
L’auto s’aturà més enllà dels camps deserts. La ciutat ha desaparegut rere el tombant de la costa de Soldevila. Les primeres clarors esquincen aviat el llac emperesit del cel … De seguida, uns trets faran aixecar uns crits esgarrifosos i la sang començarà a brollar dels pits mortalment ferits… Els homes, lligats de mans i peus, intentaran encara, amb els ulls desesperadament oberts i el cos crivellat, escapar-se dins l’ombra a punt d’exhaurir-se… els fusells continuaran disparant, percaçant-los com si fossin conills que tractessin d’entaforar-se als matolls … Els cossos es doblegaran en la terrible agonia que seguirà a la criminal persecució en la immensa clariana. La mort estendrà les seves ales espectrals en la desolada amplitud dels camps deserts… I encara, les culates dels fusells s’enfonsaran en els rostres esgarrifosament mutilats!
El conflicte incivil ens va fer viure els episodis previs a la Batalla de l’Ebre i diversos bombardejos. D’aquests fets encara queden molts testimonis vivents que ens han anat fent cinc cèntims de la crueltat i de la duresa que hagueren de sofrir durant dècades, a conseqüència de la més estúpida de les guerres. Luis Mezquida, en el seu llibre “La Batalla del Ebro (asedio de Tortosa)” fa un seguit de referències als esdeveniments succeïts al territori que va des de Soldevila fins a la Pedrera:
“La tónica de aquellas jornadas de fines de Mayo y primeros de Junio es de tranquilidad en todo el frente del Ebro… intensificación del fuego artillero por ambas partes con disparos sobre la Ermita de San Onofre …En la reunión del comisariado celebrada en El Perelló se adoptó el acuerdo de que la organización de la siega corriera a cargo del Comité Comarcal del Frente popular que controlaba las poblaciones de l’Aldea, Jesús y María, La Cava, Campredó, Tortosa y Bitem…El segundo recubrimiento era mandado por el Teniente Coronel Teodoro Arredonda Lorza, cubriendo las fuerzas la línea situada frente a Campredó y Font de Quinto hacía Amposta …El lado opuesto, ocupado por las fuerzas republicanas, aparte aquellas que pernoctaban en Campredó, amparadas en el propio Caserío urbano, la línea de trincheras corría paralela al río, ofreciéndonos una serie de vaguadas a lo largo de Font de Quinto, con cultivos de huerta en la pequeña llanura y secano en los planos superiores …Estos objectivos – el pueblo de Santa Bárbara y cortes de comunicaciones – explicará el porque del esfuerzo principal llevado a cabo en la zona de Font de Quinto, por tratarse del lugar más próximo a los objectivos señalados…Al 53 Batallón denominado “Comuna de París”, correspondió forzar el paso del río por el centro de la curva de Font de Quinto, frente a Mas de Miquelet, con un total de efectivos estimados en unos 850 hombres…Seguían después los Batallones de la XIV Brigada Internacional ‘La Marsellesa’, encargados del paso del Ebro por Font de Quinto y Campredó y un Batallón de la 151 Brigada de Infantería de Marina, en la misma desembocadura del Ebro y playa immediata”.
En un dels estudis monogràfics més recents, titulat “La Batalla de l’Ebre” publicat per ECSA, es fa esment de les estratègies militars a la nostra partida. El pas de Font de Quinto consta en el mapa estratègic de la maniobra militar: Aquesta maniobra era una de les dues operacions de distracció que havia planejat l’Estat Major en els dos extrems de l’ofensiva. L’altra és la que van portar a terme la 14a brigada a Amposta i els dos batallons republicans, que van travessar el riu per l’illa de Gràcia i per Campredó van acabar trinxats per les tropes franquistes, parapetades per respondre eficaçment qualsevol atac en aquest sector.
F. Marqués, en la seua tesi doctoral titolada “Análisis de la Mortalidad en el término de Tortosa”, ens informa de 8 morts de soldats campredonencs des del nou d’agost de 1936 fins l’1 de novembre de 1938, en llocs tan diversos com el Front de l’Ebre, Extremadura o Guadalajara.
L’històric militant socialista i ex-degà del Tribunal de Comptes de la Unió Europea, en Josep Mª Subirats Piñana, ha recollit en diversos llibres una llarga documentació sobre els fets succeïts durant aquells tres fratrídics anys i la sagnant postguerra que els seguí. A “Pilatos, prisión de Tarragona”, fa esment del Consell de Guerra i posterior afusellament del campredonenc Joan Colomè i Barberà, líder local de la CNT. També va veure la mort a aquella presò, en Ramon Sebastià i Cid, després d’haver sofert tota mena de maltractaments i vexacions. Subirats Piñana, un pou d’anècdotes, ens explicà com a pregoner de la Festa Major de Campredó del 2000, que el 18 d’abril de 1938, assetjades aquestes terres per les tropes franquistes, va haver d’escapar de Tortosa amb bicicleta i passar la nit a una cabana a Campredó, alhora que remarcà la importància estratègica del nostre poble que ajudà a la preservació de documentació històrica de Tortosa, que amb tanta cura va guardar el Delegat de Cultura de la Generalitat, Joan Cid i Mulet.
Durant la Setmana Santa del mateix any, Tortosa va sofrir els pitjors bombardejos. Justament el 16 d’abril a les vuit del vespre, el comandant republicà Líster va ordenar dinamitar el pont de l’estat. Més de vint-i-cinc mil persones varen fugir cap a les muntanyes de Coll de l’Alba, Coll Redó i Hostal de don Ramon. Cid i Mulet, torna a donar-li un toc literari amb grans sentiments que posen la carn de gallina:
L’èxode fou inevitable. Infants i dones, amb el plor als llavis, fugien carretera endavant sense tenir consciència del camí que calia prendre. La costa de Soldevila resultava insuficient per a engolir la riuada humana. I al lluny, el tronar dels canons semblava un colpejar de martells sobre les ànimes endolades.On es refugiaria tota aquella multitud sense control, esporuguida pel diluvi de foc que la percaçava pels camins intransitables de l’èxode? La manca de mesures de previsió per a fer front a un èxode probable, obligaren els fugitius a demanar ajut a les barriades rurals de Camarles, Aldea i Campredó, que si bé no el negaren, la proximitat de les ribes de l’Ebre obligà igualment els pacífics habitants d’aquestes terres a abandonar el patrimoni familiar, perquè els canons, dintre de poc, des de l’altra banda de riu, no deixarien reposar ningú.
El senyor Francesc Subirats Machí, que fou alcalde pedani durant els primers anys de la República, ens donà un emotiu testimoniatge: La gent no es va moure del poble fins el 38, quan el front s’instal.là al riu. A l’arribada dels soldats, aquí teníem una gran collita de blat per segar (heu de pensar que l’any 37, va ser l’any de la riuada). Sense saber el perquè, em van fer Delegat de la zona de guerra, i em van posar un Batalló Internacional a disposició per recollir-la. Els soldats durant el dia vigilaven els moviments de l’altra vora de l’Ebre, el riu estava atrinxerat des de Soldevila a la Pedrera, i a la nit amagats en la foscor segaven blat.
A finals de desembre es va iniciar la “Campanya de Catalunya”, mentre que el 13 de gener de 1939 es va ocupar Campredó i molts altres pobles de la riba baixa de l’Ebre. L’historiador Gárate Córdoba publica un pacte de Guerra de notable interès històric:
13 de Enero de 1939: Campaña de Cataluña. Por la costa también ha continuado el avance de nuestras tropas que a la citada hora de la tarde, habían rebasado el pueblo de El Perelló, quedando liberada totalmente la población de Tortosa y pueblos de la Ampolla, Campredó, Hostal nou, Camarles, Jesús y María, La Cava y otros de menor importancia …