Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Jo sóc aquell que em dic Gerard Vergés, de culte gest, modals exquisits, tendresa ufana, i grans coneixements. M’agrada Mozart, Ausiàs sobretot, i el vol dels ibis. El vers és etern. Havia de ser en la diada de Sant Jordi, carregada de llibres i roses,d’amor i de catalanitat, quan ens deixava Gerard Vergés i Príncep, l’home, com Shakespeare, com Cervantes, com Pla. Si el traspàs li havia d’arribar, aquesta era la data, entre un ambient cultural de notable pes i felicitat als rostres.
Xiquet de la guerra, va ser un afortunat en poder rebre una educació amb “cert nivell”, condicionada pel moment històric, al col·legi dels Jesuïtes de Sarrià, que va portar-lo a estudiar farmàcia a la universitat i esdevenir apotecari. No era una vocació que portés molt dintre, sinó que gairebé el cognom imposava. De molt jove va fundar Gèminis (1953-1961), una revista que suposava una mica de claror en un període de gran foscor política i cultural. Una revista referent, cultural, que va publicar la primera necrològica en català de la postguerra, en motiu de la mort del poeta Carles Riba.
L’esclat literari li arriba als anys vuitanta, amb dos guardons de pes: el Carles Riba de poesia i el Josep Pla de narrativa. Ha rebut en vida altres reconeixements com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i diversos homenatges literaris a les Terres de l’Ebre. La seua obra ha estat musicada per Jesús Fusté, Montse Castellà o el grup Xeic’s.
Tot i això, i no ens ho podem permetre com a país i com a cultura catalana, Gerard Vergés és el secret més ben guardat de la literatura catalana, Xulio Ricardo Trigo dixit. Estem davant d’un autèntic number one, Si parléssim de gastronomia, parlaríem de delicatessen. La seua obra és la delícia literària que cal assaborir. Les nostres lletres no es poden permetre l’oblit de grandíssims escriptors com l’amic Vergés. No ens és suficient plorar el dia després, sinó consolidar un projecte cultural que permeti situar al seu lloc cadascun dels grans literats d’aquesta terra,
El més gran plaer de la meua tasca literària és haver estat el seu biògraf, haver gaudir d’immensos moments al seu costat, aprenent de la seua saviesa i del seu immens savoir faire.
Gerard Vergés és un literat de la ciutat, del riu, ebrenc i català. Format a casa nostra i fora dels grans ambients literaris i culturals urbans barcelonins. És un dels grans entre els grans, que bé mereixia el premi d’honor de les lletres catalanes..
Parlo d’un gran poeta, parlo – Virgili amic – del nostre delta, dels nostres moixons i les nostres flors, dels nostres versos. Fràgil com el vidre és la memòria, una memòria que recordarà un gran literatamb tota l’estima.
Voldria morir lentament com les acàcies que quan arriba abril ja no rebroten. I va arribar l’abril, amic Gerard, dolça remor de l’aigua en el record.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!