Emigdi Subirats i Sebastià

 Sento una ràbia profunda per tot el que ha passat amb el tancament del repetidor de la Carrasqueta, amb la qual cosa s’ha aconseguit que les comarques del sud alacantí es vegin privades de TV3, és a dir, de televisió en la llengua del poble. He tardat uns dies en redactar aquest post, ja que des de l’escalfor d’un primer moment hauria pogut escriure coses molt grosses. He de reconèixer que la meua primera intenció era donar-li com a títol: "Francisco Camps, fill de…" (aquella paraula que us podeu imaginar). És a dir, que la seua progenitora era una proletària que es guanyava el pa mitjançant l’ofici més antic de la humanitat. Una mare no en té cap culpa de les actuacions d’un fill, com tampoc és lícid deixar anar l’adrenalina amb un insult tan gros. Jo solc ser molt contundent amb els meus comentaris, però no recorro mai a l’insult com a eina reivindicativa.
Des del programa "Lletres Ebrenques"  hem fet una campanya de condemna dels intents injustificables de tancament de TV3 al País Valencià. Sembla com si els espanyols tenen dret a arribar on vulguin. Varen deixar en no-res la reforma estatutària, varen il·legalitzar la Federació Catalana de Patinatge quant a competicions internacionals, ens prohibeixen jugar un simple partit de futbol de la selecció catalana (plena de jugadors de 2B) i poden tancar TV3 en un període en què es pot veure qualsevol cadena de qualsevol indret del món.
El govern català ha intentat negociar amb aquesta gent que no es tanqués el repetidor. Negociar? Altre cop? L’entenen els espanyols aquesta paraula? Sempre queiem en la mateixa pesada. Ells manen i poden fer el que vulguen. Poden i ho fan. I aquí continuarem tirant-nos els plats els uns contra els altres, per veure qui és més pur. Arribarà l’hora d’aprovar pressupostos estatals i correrem per veure qui té més "influència" a casa estranya, i aquesta influència quedarà en aigua de borraines (quatre duros mal comptats!). Això sí, ens culparem els uns als altres de la situació política genuflexiva.
Els espanyols, en canvi,  van per feina. El PP tanca TV3 i criminalitza qui no pensa com ells. El PSOE posarà Bono de president del parlament espanyol si guanyen amb suficient majoria. Ens cal preguntar-nos: en què es diferencia Bono de Zaplana? Quin dels dos és més de dreta i més espanyolista? La idea que "ve el llop" serà l’argument major del PSOE, que seria un autèntic desastre que triomfés dintre de la societat catalana.
Mentrestant,  la llengua catalana novament al clot de la clandestinitat a Elx, Guardamar, Crevillent, Benidorm o Dènia, i no passa res, ha estat un acte d’acord amb la seua legalitat. El que ha fet la Generalitat valenciana és una prova més de voluntat genocida quant a la nostra cultura. El que em preocupa de debò és la manca de voluntat nacional existent des de Catalunya estant, la cultura de la covardia davant de l’estat, i la manca d’unitat i de reacció entre les forces catalanes. Sé que és predicar en el desert. Sembla que els nostres polítics  no saben, però, que la seua actitud errant és la que provoca fets tan gravíssims contra la llengua catalana com la clausura d’un repetidor de televisió.
Alguns importants capitosts del PSOE d’aquí es carreguen d’autoodi. El "hooligan" Joan Ferran parla de manera insultant de "crosta nacionalista" per referir-se a TV3, i Manel Mas vol privatitzar la CCRTV, ja que és un element "pujolista". Aquesta gent és d’esquerres? Aquesta gent no ha entès que TV3 ha estat la millor eina de normalització lingüística que ha tingut mai el català al llarg de la història. Sempre he criticat que la nostra cadena de televisió pública no ha tingut mai un esperit nacional d’abast de Països Catalans, però és indubtable la feina que ha fet en el camp lingüístic. Tot això, els senyors Ferran i Mas, línia dura PSOE, s’ho passen per on no s’ho haurien de passar, ja que ens juguem l’idioma d’aquesta terra. Són uns botiflers!
El cantant valencià Xavi Sarrià, del grup Obrint Pas, ens feia una reflexió impecable el dia següent a aquest atemptat  contra la nostra llengua i la nostra cultura:
 "Mentrestant, els polítics del nord es perden en baralletes sobre qui té més o menys filiació nacional i els d’ací baix en sobre qui sent més o menys els colors d’Espanya. I nosaltres anem perdent els nostres drets civils. Un rere l’altre. I ens sentim més indefensos, criminalitzats i perseguits. I quan ja ens han tallat els braços, ens tallen les cames i quan encara seguim drets ens tallen la llengua i quan encara seguim vius es desesperen. I s’enrabien. I llavors ens declaren la guerra. Però si la volen la tindran. No ens espanten les derrotes. Ni hem nascut per ser vençuts. És una llàstima. Però és el que hi ha".