TEXT NO LITERARI
Menahem Ben Saruq és el jove savi del Call de la Turtuisha durant el Regne de Taifes al segle X. Des de ben jovenet ha destacat per la seua afició a la cartografia, la curiositat per l’etimologia de les paraules i l’ús dels termes bíblics del llenguatge. Un jove amb molt bona planta que atreu les xiques per la seua bellesa física, mentre que als adults els causa admiració ja que un membre del poble d’Israel pot assolir una fita impensable fins al moment. Paral·lelament, manté un afer d’atracció amorosa-sexual amb la Blanca, la bella del call, que treballa a la carnisseria de l’aljama. El mur on es troben és l’espai furtiu que els fa feliços corporalment. Menahem, però, dona prioritat a a la recerca de la felicitat espiritual. El conflicte inicial entre l’amor passional de joventut i l’anhel d’una partida per aprenentatge al cap-i-casal del regne va prenent forma. El desencadenant és la possible marxa de Menahem a Qurduba. De fet, no es parla d’altra cosa arreu del Call.
El punt de gir arriba quan, després d’un èxit diplomàtic de Menahem en una expedició llampec per afers comercials al veí Call de Falset, un jueu molt ben posicionat a la Cort califal li ofereix mecenatge en els seus treballs lletrats. Menahem, durant el sabat sagrat, porta a terme els ritus de la Torà, s’encomana a Jahvé de genolls i li demana la seua benedicció. El dia següent fa adquisicions pertinents per al seu nou protector, el totpoderós Isaac Ben Ezra. Qurduba l’espera, malgrat deixar l’amant desolada.
ESCENA
Menahem considerava la cartografia un art fascinant car dissenyava un món a descobrir. La curiositat pels territoris llunyans, per la distribució de serres i rius, va portar-lo a confeccionar les seues pròpies rutes. Ensems, com a copista se li posava al davant una àmplia varietat de coneixences. La seua laboriositat rebia el fruit anhelat amb un requeriment oficial de Qurduva, la ciutat on es coïa tot el brou transcendent. L’èxit diplomàtic en la recent expedició llampec al Call de Falset li servia com a aval per posar-se a les ordres d’un afamat i opulent rabí, Isaac ben Ezra.
Divendres, a l’hora convinguda, la Blanca s’endinsava en el seu propi món de planys i de recances. L’esclat passional amb el jove savi era el motor de la seua existència. Per què no podia agafar el vol amb el seu estimat?
Llampecs passionals van sacsejar el mur. La Blanca va deixar-se anar com mai. L’instint humà va reviure el fet pecaminós de tots els temps, quan dos cossos passen a ser un i obliden les creences celestials i tots els convencionalismes terrenals que empresonen. Les suors humanes eren l’orgasme de l’ànima. Els moviments, lents i concisos, feien llur força per fer abaixar d’un cop el paradís a la terra eixuta.
De sobte, silenci sepulcral. Novament la comunicació callada els transportava a dos mons diferents. Els respirs transmetien il·lusions contradictòries.
Durant la sagrada celebració del sàbat a la sinagoga, Menahem va fer la lectura del rotlle de la Torà. Als banys va dur a terme els rituals de purificació. De retorn a casa, va ingerir el típic plat de faves, carn i patates. Va fer una passejada per meditar sobre Adonai, el Creador. Li va fer cinc cèntims sobre l’aventura que anava a prendre d’immediat.
Durant el havdalah, la cloenda de distinció entre sagrat i profà, Israel i descreguts, va beure’s una copa de vi per rebre força per continuar la via elegida. Amb la mare van allargar les mans cap a la llum en forma d’espelma allargada. Després van entonar drets l’Eliahuha Navi que demana al profeta Elies el retorn de l’era messiànica, quan deixarà d’existir el mal al món i hom viurà en pau i harmonia amb l’arribada d’un Messies abans de l’any 6000 des de la Creació.
Ensondemà va adquirir obsequis al taller d’orfebreria per al nou patró, on va escriure un epitafi en lletres d’or en el qual feia jurament de lleialtat. Son fill, el metge Hasday ibn Saprut, ocupava un ministeri de raïl andalusina. Mai abans un jueu havia tingut tant de poder! Alea acta est!
EXPLICACIÓ
En les unitats anteriors la història havia pres forma mitjançant l’esclat passional entre el jove savi i la bella del Call de Turtuixa. El conflicte intern va fer-se present amb la possible partida de Menahem cap a la capital de l’Al Andalus, que forçaria la separació dels amants. El desencadenant va ser l’èxit diplomàtic de Menahem en una expedició comercial al Call de Falset, gràcies al qual va rebre un requeriment de mecenatge del jueu més ben posicionat a la Cort Califal. El requeriment força la partida imminent, esdevé el primer punt de gir. El protagonista l’anhelava, volia veure món i portar a terme estudis diversos, necessitava però d’avantmà el requeriment de l’opulent rabí. Aquest punt de gir és conseqüència directa del desencadenant, a la vegada que aixeca tota mena d’expectatives. El relat s’enriqueix atès que la futura vida de Menahem se’ns presenta plena de possibiitats, a la vegada que la separació de la Blanca causa tensió interna. La partida cap a Qurduva no té ja possible marxa enrere, així com aboca al protagonista al conflicte principal: adaptar-se a una nova vida al serveis dels totpoderosos mecenes de la Qurduva califal.
El lector passa de l’interrogant inicial: se separarà Menahem de la Blanca per emprendre nous camins?, a quines aventures laborals o amoroses tindrà Menahem a Qurduva? Els esdeveniments a la Cort califal i la carrera lletrada de Menahem passarà a ser el centre de la narració.
Hem passat d’una situació inicial quotidiana pels carrers estrets del Call a Turtuisa, amb trobades furtives complaents, a la possibilitat de la partida davant dels mèrits intel·lectes d’en Menahem, accelerada després de l’èxit diplomàtic a Falset. A partir d’ara, el conflicte principal serà: la vida lletrada de Menahem a Qurduva amb l’aparició d’entrebancs gens còmodes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!