Emigdi Subirats i Sebastià

PRELUDI INTRODUCTORI
Vaig entrar en contacte amb l’obra de Tomàs Camacho, alhora que vaig conèixer-lo personalment, a la biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, una centre llibresc de primer ordre gràcies a l’impecable treball de la bibliotecària Joana Serret. De seguida vam congeniar. En un tres i no-res vam treure pit pel fet que som coneixedors d’uns quants versos de memòria d’autors venerables de tots els temps i de tot arreu: Mario Benedetti, Salvador Espriu, Maria Mercè Marçal, Carles Riba, Miquel Martí i Pol, Pablo Neruda o Zoraida Burgos. També algunes frases de tots els temps en la llengua de Ciceró: verbi
gratia, expressis verbis, fugit irreparabile tempus, audentes fortuna iuvat, etc.
Vam enraonar sobre els nostres mestres poètics com aquells que ho fan en coneixement de causa sobre els mestres de la pilota peu com Lionel Messi, si es pogués donar aquest nom a l’esport capitalista per excel·lència en la llengua d’Ausiàs March. A partir de la pionera trobada vam tindre la possibilitat de donar continuïtat a la nostra conversa lletrada en nombroses ocasions. A partir de 2007 va haver-hi l’esclat de l’anomenada literatura ebrenca, en el marc de la literatura catalana. Varen sorgir de manera fructífera un bon nombre de certàmens literaris: la Fira del llibre i l’autor ebrencs de Móra d’Ebre, la Jornada literària de Cornudella de Montsant, la Fira literària Joan Cid i Mulet a Jesús, les Jornades literàries d’Amposta, la Trobada d’Escriptors a Fondespatla o Vall-de-roures, i la Mostra de Poesia d’Alcanar.
L’entramat literari ilercavó anava esclatant de la mà d’uns quants dinamitzadors que varen veure fructificar llur Itaca personal lletrada: Dolors Queralt, Albert Pujol, Joana Serret, Josep Moragrega, Octavi Serret, Jesús M. Tibau, Rafa Haro, Jordi Duran, Núria Grau o Tomàs Camacho.
Amb tot, no podria passar per alt el fet que dos noms il·lustres de les nostres lletres m’uneixen directament a la figura de Tomàs: Trinitari Fabregat (Alcanar, 1912 – París, 1974) i Gerard Vergés (Tortosa, 1931-2014).
Tothora guardaré en un pedestal l’acte literari que vam organitzar a l’abril de 2007 amb els alumnes de l’institut Sòl del riu d’Alcanar per tal de comparar les dos novel·les canareves per excel·lència: «A l’ombra del Montsià» (1933) de Joan Cid i Mulet (Jesús, 1907-Ciutat de Mèxic, 1982) i «Jardins ignorats» (1864) de Trinitari Fabregat. Tomàs Camacho, justament, va impulsar una tasca extraordinària com a escriptor i com a docent, la traducció al castellà de la novel·la de l’històric escriptor canareu que va sofrir el llarg exili a França amb el nom de «Jardines desconocidos».
Seguint en l’àmbit de la col·laboració va convidar-me a redactar el pròleg d’un treball de recerca de l’alumna Anna Chillida, sobre l’esmentat escriptor que dona nom a la biblioteca municipal. El 2009 el poeta Gerard Vergés, una de les veus poètiques més il·lustres de les que es fan i es desfan, va inaugurar la Fira literària Joan Cid i Mult, de la qual personalment era comissari. Camacho va organitzar una esplèndida recitació amb l’alumnat, ja que era un mestre que creia en la difusió poètica com a formació ideal de l’alumne, així com en l’ideari de treure l’alumnat dels murs de l’institut.
El 2012 vam enregistrar la recitació completa del poemari «L’ombra rogenca de la lloba», de Gerard Vergés, als estudis d’Antena Caro Roquetes de la mà del seu director Paco Tafalla. Va suposar tota una fita en què varen intervindre: Dolors Queralt, Manel Ollé, Xavier Aragó, Sílvia Panisello, Tere Orobitg i el propi poeta canareu.
A la vegada vaig convidar-lo en dos ocasions al programa radiofònic que personalment dirigia, Lletres Ebrenques, de la mateixa emissora, en els quals va esplaiar-se parlant de poesia, de proses diverses i de coneixements culturals.
He pres part en totes les edicions de la Mostra de poesia d’Alcanar, de la qual n’és factòtum. També ha actuat d’ambaixador de l’obra poètica i narrativa de dos dels seus amics més estimats, els quals malauradament ja no estan entre nosaltres: Víctor Canicio (Tortosa, 1937 – La Ràpita, 2019) i José Carlos Beltran (Benicarló, 1953 -2006).
He inclòs igualment Tomàs Camacho en dos seccions del meu diari personal en línia, en les quals solc enlairar l’obra d’amics lletrats: Companys de lletres i Poetes catalans. Last but not least, he de fer esment de dos sopars literaris que hem compartit al càmping de les Cases com a homenatge a la regina de la lletra ebrenca, Francesca Aliern (Xerta,
1943).
Tomàs és el docent, l’home del somriure, l’amic abnegat, el xerraire, l’apassionat, l’irònic amb sentit de l’humor, el ciclista, el lector, el dinamitzador, el poeta, el rapsoda, el fidel treballador per la causa lletrada.

1. APUNT BIOGRÀFIC
Tomàs Camacho i Molina va veure la primera llum a Ponferrada, a la comarca del Bierzu, el 3 d’octubre de 1960. Quan tenia 6 anys la seua família va traslladar-se a Manlleu (Osona). Va llicenciar-se en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, facultat de Tarragona. A la vegada, va cursar estudis de magisteri en els quals va especialitzar-se en la parla de Shakespeare. Des de 1992 resideix a Alcanar, des que va unir la seua vida a la lingüista i professora de
català Àngela Buj, amb la qual ha tingut una filla i un fill, Agnès i Blai.
Va impartir classes de llengua i literatura castellanes a l’Institut Sòl-de-Riu d’Alcanar, fins a la seua jubilació a l’octubre de 2020. Va incloure la poesia en les seues classes en tot moment, amb la qual cosa va fer participar l’alumnat en nombrosos certàmens poètics.
Cal tindre ben present el seu paper com a dinamitzador cultural i literari arreu de les
comarques centrals dels Països Catalans. Va ser membre de la Junta Coordinadora del Moviment de Mestres per la Renovació Pedagògica de les Terres de l’Ebre, del Comitè organitzador de la 2a Jornada de Coordinació Primària; del Comitè organitzador dels diversos Congressos d’Història d’Alcanar; del col·lectiu poètic Mediona 15 de Tarragona; del Consell Editorial de “Los Cuadernos de la Perra Gorda” i del Grup de Teatre Gresol d’Alcanar, entre altres. A la vegada, és el responsable i impulsor de la Mostra de Poesia d’Alcanar, que treu a la llum any rere any una destacada antologia poètica dels participants.
Com a poeta, ha rebut diferents premis: EPA “LLIBERTAT” de Vinaròs (1993), Premi de Poesia “Agrupació de Joves de les Cases del Mar” (1993), 2n Premi Internacional de Poesia “Gabriel Celaya” de Torredonjimeno (Jaén) (1996), 2n Concurs de poesia Taula del Sènia de poesia (2008), i el 2n Premi de Poesia “Sant Jordi” de Santa Bàrbara.
El novembre del 2015 la seua obra va incloure’s a la Ruta Literària d’autors contemporanis de Manlleu. A l’octubre del 2019 va rebre el Premi del Mèrit de les Lletres Ebrenques a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta. A l’octubre de 2020, l’Editorial Petròpolis va treure a la llum «Tomàs Camacho Molina. Lo mestre-poeta canareu», una recull d’articles d’homenatge a la seua persona.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!