Emigdi Subirats i Sebastià

Una de les tasques extraordinàries, entre moltes, que ha realitzat el literat Manel Ollé és la difusió, tostemps i de manera global, de l’obra artística de l’artista tortosí Frederic Mauri (Tortosa 1941-2019). Nogensmenys, destacarem molt especialment el seu paper com a ex-librista, un dels millors de Catalunya indubtablement. El 2010 va treure a la llum el llibre “174 ex-libris de Frederic Mauri, De la dictadura a la revolució”. Es tracta d’una veritable joia de la nostra literatura, en la qual en difon un total de cent setanta-quatre. Per a veritable honor familiar, en va incloure un dedicat a la meua dona i a mi, que ens va realitzar gentilment el gran artista i sense cap remuneració econòmica. El text que va incloure l’amic Ollé narrava:

Veiem la torre de Campredó, envoltada de llibres. I és un encert. Els llibres per a Emigdi, escriptor, professor i estudiós de la literatura ebrenca, i Araceli la seua dona, professora i filòloga. Darrera la terra, com una estela dels noms, la senyera, símbol de catalanitat. Emigdi estudia, reivindica i divulga l’obra de molts autors locals. Alguns, per la vàlua de la seua obra creativa, cal que esdevinguin, i a no trigar, coneguts i llegits, valorats a totes les terres de parla catalana molt més enllà dels estrictes límits regionals de l’Ebre català.

Manel Ollé se’ns presenta com un destacadíssim activista cultural, a part de ser un incombustible admirador de l’artista plàstic tortosí més important de les darreres dècades. El 2002,  ja havia aparegut un primer volum d’ex-libris que va suposar una gran sorpresa per tothom per exterioritzar un nou espai de creació de Mauri fins llavors desconegut. Coneixíem la seua obra pictòrica, així com les  il·lustracions de reculls poètics i llibres de narrativa dels grandíssims autors ebrencs del moment: Manuel Pérez Bonfill, Zoraida Burgos, Víctor Canicio, Artur Bladé, Jesús Massip o el propi Manel Ollé. Tanmateix, hem de remarcar els magnífics gravats sobre linòleum en el programa oficial de les Festes de la Cinta de Tortosa de l’any 1964, que són una autèntica obra d’art a reivindicar.

Amb tot, el Mauri pintor l’hem pogut veure en comptagotes ja que era una persona molt discreta, el qual mai no va tindre gaire interès en la inauguració d’exposicions. Compta amb una obra pictòrica extensíssima i altament valorada pels crítics artístics. Era considerat un pintor amb temàtica de denúncia centrada en el treball dels pagesos, els obrers i les dures condicions de vida, especialment en els gravats i dibuixos; després transità cap a una temàtica més general i darrerament va centrar-se en el paisatgisme del territori i l’arquitectura popular. Manel Ollé ens en fa cinc cèntims de tot plegat com a biògraf amb la publicació de “Mauri essencial”, un adjectiu que defineix veritablement la grandesa de la seua obra artística. Posa el punt damunt les is en la reivindicació del Mauri artista global: cartellista, gravador, il·lustrador, dibuixant i pintor. Justament la faceta com a cartellista és una assignatura pendent a difondre a tota vela, Ollé dixit.

L’Editorial Onada, de Benicarló, difon l’obra de la següent manera: A Mauri essencial presentem la gran trajectòria creativa i una mostra significativa d’obres de l’extensa producció del pintor Frederic Mauri Pallarés, home d’una gran formació artística. Ha exercit de catedràtic de dibuix a l’Institut de Batxillerat de Tortosa, ciutat on ha desenvolupat una gran aportació al món de l’art, que es fa evident en una obra pictòrica de recerca, potent, innovadora, creativa i molt personal. A banda de la seua dedicació a la pintura, hem de ressaltar els diversos llibres que ha il·lustrat, els cartells anunciadors de múltiples activitats culturals, els seus dibuixos d’una exquisida perfecció formal, els excel·lents gravats i, darrerament, cal remarcar també la seua gegantina aportació al món de l’exlibrisme. Se’l considera un dels millors exlibristes contemporanis.

D’altra banda, complementàriament, fa un parell de cursos vaig tindre el plaer de tutoritzar un treball de recerca en anglès de l’alumna  Alina Malik, sobre la persona i obra de Frederic Mauri.  Era una aportació estudiantil substancial a la figura d’un dels grans artistes catalans del moment. L’ombra de Manel Ollé és sempre ben present en bona part de la meua activitat cultural i literària. M’empeny a no deixar que els nostres grandíssims artistes i pintors caiguin en el pou de l’oblit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!