Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

29 de desembre de 2020
0 comentaris

El meu 2020 literari (3)

Tal com vam fer cinc cèntims al primer apunt, el 1956 és encara recordat com a l’any de la Gelada, mentre que el 2020 serà recordat com el de la pandèmia, amb confinament inclòs. Va ser justament el lockdown, confinament en anglès, un període en què vaig portar a terme una intensa activitat poètica, així com crítiques literàries diversos. Tot i que dedicava moltes hores a impartir classes virtuals amb els meus alumnes de l’institut, amb la preparació pertinent, i corregia les tasques dels de l’ioc, em vaig motivar en tirar endavant diverses seccions poètiques gairebé diàriament. Aquest diari personal online, bloc lletres ebrenques, em va servir com a plataforma ideal per fer la tasca literària que em vingués de gust. De la combinació d’inquietud i motivació van sorgir algunes seccions com:
– 100 haikus envers un poble, 100 haikus de confinament, 50 tankes de confinament, 25 jotes de confinament, 20 cobles de confinament, Les meues estrofes petrarquesques (sonets).
Vaig gaudir amb aquesta mena de creacions amb una mètrica determinada, amb dificultat de composició força diversa. He d’admetre que les cobles em van costar molt; en canvi, vaig gaudir moltíssim amb la composició de sonets i de haikus. Les tankes varen suposar una gran experiència, tot i que dificultosa igualment.
També vaig tirar endavant un Diari de confinament, en el qual explicava el meu dia a dia quant a la neteja del jardí i de l’hort, a la vegada que incloïa les excursions a redós de l’hort a buscar espàrrecs o cargols, i altres situacions quotidianes entranyables.
Una altra de les seccions que vaig incloure va ser Lectures en temps de confinament, en la qual vaig poder fer cinc cèntims dels meus gustos lectors.
Vaig poder fer un petit homenatge a una persona estimada, ebrenca i culta, el professor i escriptor Manel Ollé amb els tretze apunts titulats “El meu Manel Ollé”.
Finalment, vaig poder tirar endavant amb grups diversos narracions col·lectives a redós de sant Jordi com: El foc del drac o Un país sense dracs.
Un cop ja a l’estiu, em va complaure molt dedicar 90 poemes, en trenta apunts de 3 poemes cadascun, en una secció titulada Poema Escriptors, en la qual vaig poder homenatjar els meus principals mites poètics i literaris, entre els quals: William Owen, George Orwell, Maria Mercè Marçal. Francesc Manunta, Chinua Achebe o Mercè Rodoreda.
He de fer un darrer comentari sobre la secció dedicada als i a les poetes catalans i catalanes ( de la qual ja en porta vint-i-dos desenes, i les que falten), pel fet que m’ha permès descobrir una gran quantitat d’autors i d’autores de notable interès d’arreu dels Països Catalans, que permeten mantenir la flama encesa del conreu de la llengua d’Ausiàs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!