Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

27 de desembre de 2020
0 comentaris

El meu 2020 literari (1)

No cal dir que ha estat un annus horribilis socialment, per suposat. Malauradament n’haurem de fer la remembrança durant molts anys que vindran, atès que hi haurà un abans i un després. Un ampli segment de la tradició occidental ens transporta al naixement de Jesucrist com a referència d’una era nova; els pagesos més veterans solen fer ús del 1957, el de la gelada, com a punt explícit de canvi de model social i laboral; de ben segur que ara ens tocarà fer el mateix amb l’any de la maleïda pandèmia per les nefastes conseqüències que ens ha deixat.
Tanmateix, quant al fet literari ha tornat a ser un any molt fructífer personalment. El fet de romandre a casa durant mesos ha permès la intensificació de la tasca literària, que ha donat uns fruits més nodrits que en altres circumstàncies.
Començarem amb els llibres de la meua producció que han pogut veure la llum enguany. He pogut veure com es complia tot un repte per mitjà de la publicació del meu primer poemari en llengua anglesa, la meua eina de treball. Es tracta de Footprints on earth, traduït com Petjades a la terra, publicat per Petròpolis, made in el bon amic Jaume Llambrich, que va editar-se al mes de novembre. Són cinquanta composicions poètiques que estan impregnades per la preocupació pel pas del temps, tanmateix hi ha hagut espai per parlar dels meus sentiments més íntims i de tot allò que em motiva personalment: la família, els xiquets, els amics, el meu bar de capçalera, els presos polítics o la llengua catalana.

El segon llibre ha estat El més vell dels catalanistes, Antoni Añón. Es tracta d’un apunt biogràfic sobre un apotecari lletrat xertolí, l’Antoni Añón i Cortiella (Xerta 1825-1919), el qual va ser un dels pioners impulsors de la tardana Renaixença a les comarques centrals dels Països Catalans. Intel·lectual, músic, home de lletres, recercador del folklore local, fervorós catalanista, va participar el 1892 en la redacció de les històriques Bases per a la constitució regional catalana, conegudes com Bases de Manresa. Va tindre una estretíssima relació amb el músic Felip Pedrell, també és autor del famós Cant Xertolí. El llibre havia de sortir com a celebració del centenari del seu traspàs, s’ha endarrerit per la pandèmia. Editat per Onada Edicions de Benicarló, és una nova aportació a l’estudi de les lletres catalanes de finals del segle XIX.

Seguidament he de fer esment d’un llibre que m’ha fet una especial il·lusió que pogués ser publicat: Camins trescats, 30 poemes imprescindibles de Desideri Lombarte. Coordinat per la Dra. Núria Gil, el vam tirar endavant a quatre mans amb l’amic Jordi Duran, president del Consorci de Normalització Lingüística a les Terres de l’Ebre, per tal de commemorar el 30è aniversari del traspàs del poeta de la terra aspra i dura, d’oliveres i de vinya, la veu del Matarranya.

Una altra publicació que vaig impulsar amb gran il·lusió va ser Tomàs Camacho, lo mestre-poeta canareu, en motiu de la jubilació d’un dels agents culturals més potents de les comarques centrals dels Països Catalans. Vaig fer-ne el pròleg, l’escrit corresponent, i la coordinació de les participacions de nombrosos amics i amigues que li varen voler retre un homenatge escrit molt merescut.

Last but not least, també he pres part en dos reculls poètics col·lectius: XI Mostra de Poesia d’Alcanar i La Veu de les oliveres.

A tots dos vaig incloure uns sonets, en el cas de la mostra canareva relacionats amb personatges lletrats ebrencs, en l’altre d’homenatge a l’arbre majestuós que tant estimem a la riba baixa de l’Ebre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!