Emigdi Subirats i Sebastià

Diumenge 2 de febrer va deixar-nos Carme Meix i Fuster (Gandesa, 1937 – Barcelona, 2 de febrer de 2025), qui ha estat una de les figures literàries més rellevants de les Terres de l’Ebre i dels Països Catalans. La seua obra extensa i de gran qualitat ha deixat una empremta profunda en el panorama cultural català.
Llengua i fidelitat Carme Meix destaca per la seua fidelitat intrínseca a la llengua catalana, un aspecte que la portava a utilitzar-la en tot moment i amb una cura extraordinària. Per damunt de tot, Carme Meix ha destacat per la seua cura en l’ús lingüístic. Coneixia i mimava la llengua catalana, creia fermament en el seu conreu i en les seues expressions més genuïnes.
Algunes de les seues obres més emblemàtiques inclouen Els cims invencibles, una novel·la que tracta sobre la sagnant batalla de l’Ebre, Collita de foc, una narració commovedora sobre la plaga de la fil·loxera que va devastar les vinyes de la Terra Alta, i La dansada, sobre vàries generacions de ciutadans que han hagut de marxar de la seua terra.
La seua obra narrativa es caracteritza per aplegar una gran varietat de nobles sentiments i per satisfer plenament les expectatives dels lectors. La seua trajectòria brillant ha estat reconeguda arreu del país. Per exemple, El Crit de l’esparver va ser la novel·la guanyadora del certamen literari de la Universitat de Lleida de 1995; Paisatge amb boira va ser finalista del premi Pere Calders de 1998, i amb Cercles va guanyar el prestigiós premi Vila d’Ascó de 2004, gràcies a sis narracions que capten l’atenció des del primer moment i fan reviure història viva. Collita de foc és una altra de les seues novel·les de referència, on retrata magníficament els estralls de la fil·loxera.
Un dels seus llibres de gastronomia, Pa amb vi i sucre, el tinc com a de capçalera. És un viatge nostàlgic pels records d’infantesa i adolescència lligats a olors i sabors. Amb l’ajut d’altres dones de la Terra Alta residents a Barcelona, Meix va voler apropar-se als seus orígens familiars i a la seua estimada infantesa, tot explicant receptes tradicionals com les ametlles ronyoses, la truita amb suc, la clotxa o la carbassonada. Les il·lustracions del seu fill gran, Eduard Barrobés, professor d’institut i artista, aporten un encant especial a l’obra.
Carme Meix es va establir a Barcelona als anys 1960 i des d’allí va construir un univers novel·lístic destacable. S’ha convertit en la gran retratista de dos períodes dramàtics de la darrera centúria a la Terra Alta. La seua obra suposa un homenatge a l’esforç pagès i a la vida rural. Els darrers anys, Meix ha participat en nombroses jornades literàries a Amposta, Tortosa i Gandesa, la seua ciutat estimada.
El mes de març proper, tindré l’honor de fer una conferència sobre la seua obra dins del cicle Escriure vora l’Ebre de la UNED Tortosa. Personalment, vaig agafar un notable interès en la seua obra incipient durant els darrers anys de la centúria passada, especialment a partir de la lectura de Collita de foc. Aquesta novel·la ens endinsa en un viatge fascinant a través del temps, amb l’arrel fonamentada en el moment històric en què la fil·loxera va atacar els ceps de les finques de la Terra Alta. La ciutadania pagesa va donar una lliçó de valentia i emprenedoria amb la construcció de les catedrals del vi, que han donat una identitat única a tot el territori.
Hereva de l’herència lletrada i catalanista deixada pels homes d’El Llamp, i fervorosa devota de la Mare de Déu de la Fontcalda, a l’abril de 2019, va rebre el premi Neus Gràcia d’Òmnium Terres de l’Ebre per la seua tasca com a professora de català i la seua fidelitat a la llengua catalana.
En definitiva, l’obra de Carme Meix és un llegat literari inestimable que mereix ser difós arreu. La seua figura i la seua producció continuaran inspirant i emocionant lectors durant molts anys.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!