Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

11 de juliol de 2006
Sense categoria
1 comentari

EL CENTENARI D?EN JOAN CID I MULET

EL CENTENARI D?EN JOAN CID I
MULET

 

El 2 d?abril de 1907 va nàixer al poble de
Jesús en Joan Cid i Mulet, un dels polítics més emblemàtics i eficients que ha
tingut la ciutat de Tortosa. És a dir, l?any que ve s?escaurà el centenari del
seu naixement. Era militant del partit dels intel·lectuals, Acció Catalana
Republicana, i va ostentar brillantment els càrrecs de Regidor de Cultura de
Tortosa i de Delegat de Cultura de la Generalitat a la ciutat (1936-38). Va ser
igualment un literat polifacètic i
un  intel·lectual catalanista de primer
ordre, que va realitzar una notable tasca cultural durant els engrescadors però
inestables  (políticament i social) anys
de la República, i posteriorment durant el seu inacabable exili mexicà. Va
escriure la gran novel·la ebrenca del
conflicte bèl·lic Destins, va ser l?autor de México en un himno
(per tal de commemorar el centenari de l?himne nacional mexicà), així com va
realitzar una notabilíssima carrera com
a historiador del futbol asteca, que li va ser altament reconegut pel govern de
la República mexicana (el qual mai no va reconèixer l?usurpador règim
totalitari franquista). Fou  igualment un
destacat dirigent de l?Orfeó Català de Mèxic, i de diverses associacions
catalanes a l?exili: l?Institut Català de Cultura, Comunitat catalana, etc.

 

Ens trobem, doncs, davant d?una autèntica
personalitat del camp de les lletres i de la política, que va dedicar anys i
panys a la cultura llibresca i que va fer de la catalanitat l?essència de la
seva vida, la qual cosa l?ha convertit en el polític catalanista més important
de la ciutat de Tortosa. Ha passat a la història essencialment per la seva
impecable tasca de salvació del patrimoni històric de la catedral i del museu
de la ciutat, per la qual va haver d?enfrontar-se, arriscant seriosament la
seva vida, a una sèrie de capitosts anarquistes (membres d?una comissió de
trist record anomenada L?Específica)
que pretenien dirigir la ciutat amb l?arma sota el braç.

 

Aquesta efemèride no hauria de passar
desapercebuda ni  a les Terres de l?Ebre
ni a la resta dels Països Catalans. De fet, coincidirà amb el centenari de
l?altre gran escriptor ebrenc de l?exili, l?Artur Bladé i Desumbila: fill de
Benissanet, bon amic seu ja que varen compartir moltes vivències d?exili, i un
dels grans memorialistes de la literatura catalana.

 

Val a dir que ja s?ha posat el fil a
l?agulla. Les institucions del poble de Jesús, de la ciutat de Tortosa, de la
comarca del Baix Ebre i de Catalunya, no es poden permetre el luxe de no estar
a l?alçada, atès que tenen el deure d?honorar un dels grans homes que ha donat
aquesta terra, que va saber exercir com a ambaixador literari i polític de
primer ordre arreu del país durant molts d?anys. Un home catalanista fins la
medul·la, que va haver de viure un dels períodes més amargs de la història
nacional. Si primer va veure com usaven la tisora de manera molt afilada per
tal de retallar moltes de les aspiracions nacionals d?autogovern l?any 1932
(espill malauradament del que està passant avui dia), després va haver de
contemplar amb desesperació com es produïa un dels intents de genocidi
lingüístic i cultural més greus de la història, el qual va durar més de tres
dècades. 

 

Esperem que fructifiquen nombroses
iniciatives, provinents tant de l?ambient ciutadà com del polític, que es posi
tot l?interès necessari i que s?aconsegueixi un adequat  clima d?unió per tal que aquesta
significativa commemoració no quedi en simple façana. Els partits polítics
nacionalistes catalans, les organitzacions culturals i veïnals de Jesús i de
Tortosa, els grups i associacions ebrenques de caire històric i literari, les
institucions comarcals i nacionals, han de tenir present que el 2007 ha de ser
el brillant any de l?intel·lectual jesusenc, que la seva exemplar trajectòria
pública bé s?ho mereixia.

 

En Joan Cid i Mulet és tot un símbol per
al catalanisme ebrenc, i per als amants de la cultura. Cal saber situar el seu
nom al cim, i l?any que ve no cal dir és l?ideal per fer-ho. No el
desaprofitem.

 

Emigdi
Subirats

  1. El passat dia 30 de juny es va celebrar, a la seu de la Delegació del Govern (Palau Abària), un acte d’homenatge institucional als funcionaris i empleats públics de la Generalitat republicana.

    Tot i que estava emmarcat dins diversos actes d’homenatge que es realitzen a tot Catalunya i que es van iniciar el passat dia 16 de maig al Palau Pedralbes de Barcelona, on es van homenatjar a un centernar de persones en nom del més de 15.000 empleats que va tenir la Generalitat republicana; vam voler participar-hi mitjançant el nostre propi acte dirigit a les persones que havien estat al servei de la Generalitat a la 5a Vegueria.

    El problema va ser que disposàvem de poques dades i només vam poder homenatjar de forma directa a dues personalitat ebrenques que havien treballat per la Generalitat a Tortosa: el Sr. Josep Subirats Piñana i el Sr. Artur Bladé (en nom seu hi va assistir el seu fill). Pel que dieu en el vostre comentari, sembla que també haguéssim hagut d’incloure el Sr. Joan Cid i Mulet (amb la presència, si fos possible dels seus heureus), com a delegat de Cultura de l’època; encara que inicialment l’acte anava dirigit als funcionaris o empleats estrictes.

    Precisament, durant l’acte esmentat, el delegat del Govern va anunciar que després de l’estiu s’impulsaria la dotació d’una beca per poder estudiar el tema i obtenir dades que puguin permetre omplir-ne el buit existent.

    Si voleu més informació sobre el tema o voleu aportar alguna informació; us podeu posar en contacte amb mi a l’adreça electrònica que us he indicat.

    Cordialment,

    Josep Anglès

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!