DUES NOVEL·LES SOBRE EL
VIATGE D?EXILI A MÈXIC
No fa gaires dies que he acabat de llegir una
didàctica novel·la: Sinaia, el vaixell de
l?exili, del barceloní Jordi Sierra i Fabra. Aquesta lectura m?ha retornat
com un flash a la memòria una altra
novel·la completament oblidada per la crítica, la qual ens aporta tot un seguit
d?apunts interessants sobre aquesta mateixa temàtica. Es tracta de La Ruta incógnita de l?escriptor tortosí
Joan Cid i Mulet, escrita en llengua castellana i publicada a Ciutat de Mèxic
el 1945. L?enfocament dels dos relats és radicalment diferent, malgrat que
trobem una coincidència notable: la incertesa de cada viatger sobre allò que es
trobaria en el nou país d?adopció, havent deixat forçosament una terra a la
qual hi tenien devoció i que havia quedat en mans d?un règim feixista (malgrat
les beneiteries que pronuncia a boca plena en Josep Piqué, ¡quién te ha visto y quién te ve!).
Una de les característiques que més m?ha cridat
l?atenció és el tractament de la catalanitat. Per al polifacètic escriptor de
la gran urbs nostrada, la catalanitat dels seus personatges és
gairebé inexistent. Es limita a narrar la història d?uns ciutadans espanyols,
procedents de Catalunya, que havien deixat forçosament Espanya, nom que ens
recorda en infinitat d?ocasions. Notem, doncs, que l?anomenada diàspora
catalana per al literat barceloní forma part en exclusiva de la diàspora
espanyola republicana. En cap moment posa en veu de cap personatge un sentiment
de nostàlgia per la llengua pròpia, per la terra nativa, o les institucions
autòctones que han estat clausurades.
En canvi, l?escriptor ebrenc, malgrat que la
novel·la està escrita en la llengua de Montilla, el vaixell Nyassa va transportar a la ciutat
mexicana de Veracruz una expedició de catalans, als quals se?ls havia
arrabassat tot. La nostàlgia que els envaïa quan trepitjaren terra asteca
incloïa la llengua nativa i la sensació de desterrats i d?apàtrides. Dalt del
vaixell, moltes d?aquestes cabòries quedaren postergades amb l?esperança d?un
paradís amb música ranxera. Allí, l?Orfeó Català de Mèxic els va obrir les
portes de bat a bat, i honest és recordar-ho enguany en què aquesta històrica i
entranyable institució compleix el seu centenari.
Sobre aquest nodrit viatge del Nyassa (en el qual hi van prendre part nombrosos escriptors, artistes i esportistes
molt coneguts als anys 1940), en va escriure d?una manera molt didàctica un
altre mític escriptor ebrenc, l?Artur Bladé i Desumvila, un dels grans
memorialistes que ha donat la literatura catalana, en la seva obra De
l?exili a Mèxic. Coincideix amb el seu amic Cid i Mulet en la denúncia
sobre la manera en què s?aconseguiren els visats i l?alta burocràcia existent,
que perjudicava seriosament una ciutadania molt necessitada que començava a
sentir-se com a pura escombraria.
Aquestes dues novel·les em porten una darrera
reflexió: les llengües són eines de comunicació. De vegades, fem judicis sobre
la catalanitat de les obres amb un simple esguard a la llengua en què estan
escrites, quan de fet aquestes dues novel·les són un exemple fragant del fet
que es pot catalanitzar en castellà i espanyolitzar en català. I ningú no ens
pot dir que aquestes novel·les (i altres d?aquesta mena) són innocents, ja
que tenen uns missatges molt ben
elaborats: aquells amb què l?escriptor corresponent les ha volgut dotar.
El 1946, ara
fa seixanta anys, el mateix Joan Cid i Mulet es va encarregar d?organitzar la
IV Fira del llibre a Mèxic, en la qual Catalunya hi participava amb pavelló
propi. No voldria pensar que sota el règim franquista la literatura catalana va
poder accedir lliurement a un certamen de categoria, mentre que a la propera
Fira del llibre de Frankfurt, en la qual suposadament la cultura catalana n?és
la convidada d?honor, pot quedar relegada a un segon pla, atès que la
Generalitat i el seu Conseller de Cultura volen donar sopluig a la literatura
castellana i espanyolitzadora.
Emigdi Subirats
emigdi@hotmail.com
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!