Emigdi Subirats i Sebastià

Havien tocat les cinc. La visita a l’estàtua del Carrasclet és sentimentalment obligada. A Marçà vàrem menjar molt bé així com havíem gaudit de la xerrada de tots els temps amb els cafeters. Llàstima que no estava obert el museu dedicat a l’escultor Marcel·lí Giné i la seua esposa, la poeta Lula Pérez. Els vaig conèixer a meitat dels anys 1980 a Campredó, ja que Giné va ser l’autor de la imatge de la mare de Déu de la Cinta que hi ha a l’església de Campredó. Era un home d’aspecte estrambòtic però potentíssim culturalment. La imatge que creà és veritablement estranya amb la verge embarassada, en cinta, la qual cosa portà a molts integristes catòlics d’arreu de l’estat veí carceller a escriure cartes amenaçant el rector de la parròquia Sant Joan Baptista, Mossèn Joaquim Blanc i Bahima.
Val a dir, una altra relació amb aquest poble és el fet que també conec l’obra poètica i assagística de Jordi Martí Font, amb el qual vaig entrar en contacte durant els meus anys joves en la lluita independentista al Moviment de Defensa de la Terra (MDT).
Seguint la carretera havíem d’arribar a la propera destinació, el cap-i-casal prioratí, Falset, on tenen la casa bruta i el carrer net! És un poble amb el qual també he tingut certa relació cultural i literària. A finals dels anys 1980 vaig estar alguns dies classificant peces a l’incipient museu quan estava vinculat al servei d’arqueologia de la Generalitat.
És un poble amb un molt bon llegat literari. Conec bé l’obra de Fede Cortés i els seus detectius Johnson@Johnson, així com la poètica d’un prolífic Raimond Aguiló i d’Agustí Massip. Finalment, he seguit de prop la carrera professional a la universitat, i lingüística de Xavier Rull. el qual em va convidar a fer diverses conferències de literatura ebrenca al màster de Filologia Catalana de la URV.
Tanmateix, per mi Falset és el poble d’en Salvador Estrem i Fa, un dels meus mites literaris, el nom del qual llueix a la biblioteca comarcal. Tot un homenot de la catalanitat, la trajectòria del qual vaig poder seguir a les diverses etapes de la revista Priorat, de principis de segle XX. També compto amb la seua obra completa, la qual he anat llegint ara i adés. El seu llibre de viatges Terra castellana, és una autèntica delícia, a la vegada que El Crist de la Solitud, és una joia poètica del seu temps. Vaig recitar davant del seu l’emotiva poesia La llengua de la mare.
https://www.facebook.com/emigdi.subirats/videos/10159297807165295

El van assassinar quan va esclatar la revolució al juliol del 1936 per les seues creences religioses i la seua vinculació a La Lliga regionalista.

Un passeig per Falset ens porta molt enrere en el temps. El tros de muralla ens recorda una història mil·lenària, que té el seu origen en el castell del segle `XII (el castell dels comtes de Prades) i que, entre altres coses, va ser el bressol de dos reines catalanes: Elionor de Prades, reina de Xipre i de Jerusalem, i Margarida de Prades, reina de la Corona d’Aragó i darrera reina de la dinastia de Barcelona com a esposa de Martí l’Humà. El baluard del Castell va ser l’últim reducte abans de la caiguda de Barcelona durant la guerra de successió de 1714, la darrera derrota de l’exèrcit dels Borbons.

L’amiga Pili Cugat, la jueva de Tortosa, i el seu company, el guitarrista Carlos Luprian, solen fer una actuació a l’antic Call jueu, amb carrerons estret i un rètol que homenatja un dels jueus històrics del lloc.

Un passeig tranquil i acollidor ens va portar al bell edifici de la cooperativa vinícola, on havíem aparcat. Pel comiat, uns versos famosos de la localitat:
Gent de Móra, / gent traïdora; / socorreu els de Falset, / que les bruixes es barallen/ al castell de Miravet.
La darrera destinació prioratina serà Els Guiamets, bressol de la Neus Català. Deixarem per una altra ocasió la visita al pont medieval de Cabasés.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!