Emigdi Subirats i Sebastià

Després d’un bon esmorzaret de la terra al Siuranella, abandonàvem Siurana tot veient un ambient força animat a les diverses terrasses situades en indrets quasi paradisíacs. Aquest llogaret ens té el cor robat, car tot ell respira poesia i cultura viva, la història en la memòria! Abdelazia sempre ben present!
Solc conduir molt lentament per indrets muntanyosos, per precaució i per mareig. És a dir, em puc marejar fins i tot conduint! Durant la baixada, vàrem passar una estona per Porrera, un poble esplèndid amb un pont de pedra molt destacable, en el qual va fer casa Lluís Llach, el meu ídol musical de tots els temps.

Finalment arribàrem a les mines de Bellmunt del Priorat que fou el centre d’una important conca minera, que també s’estenia pels municipis veïns de Falset i el Molar. Els vestigis més visibles corresponen a les explotacions mineres a escala industrial dels segles XIX i XX, tot i que l’activitat minera s’ha desenvolupat amb major o menor intensitat des de l’Edat del Bronze Final.
La mina Eugènia és un complex industrial i miner singular, que està format per tota una sèrie d’instal·lacions industrials com ara el rentador del mineral, la foneria i els seus filtres, el taller mecànic, la fusteria, la sala de compressors, la central elèctrica i la sala de màquines. Entre les instal·lacions de la mina es conserva el castellet de la màquina d’extracció d’una mina de menor importància, la mina Alemanya, que ha esdevingut el símbol del Museu. Fou la mina de plom més important de Catalunya, degut al seu rendiment extractiu i a la gran qualitat del seu mineral. La mina estigué en funcionament pràcticament sense interrupcions fins l’any 1972.

Cap al 1920, una de les èpoques de més prosperitat de les mines, l’empresa Minas del Priorato, S.A. va construir les primeres colònies mineres, per tal de donar allotjament als treballadors que arribaven amb les seues famílies d’altres zones mineres de l’Estat, principalment d’Andalusia. A mesura que l’activitat minera prosperava van anar arribant més treballadors de fora, de manera que fou necessària la construcció de noves colònies mineres. La resta de serveis que l’empresa oferia als miners: l’economat, el servei mèdic, l’Euterpe (cinema, teatre i sala de ball), el local social, el camp de futbol, etc.

El plom és el més tou i el més pesat dels metalls comuns. La galena –sulfur de plom- és el principal mineral mena del plom. Aquest és el mineral objecte de l’explotació en aquesta zona minera.
Vàrem escoltar dos fantàstics audiovisuals que ens posaren al dia de tota la història de l’explotació minera, a la vegada que ens varen fer reflexionar sobre el paper obrer en el desenvolupament econòmic, així com la tradicional explotació dels éssers humans. Un miner es podia guanyar molt bé la vida, fins i tot es va anomenar el poble com la zona del dòlar ja que el sou s’aproximava al cost de la moneda nord-americana en aquell temps. Tanmateix, els problemes de salut causats per la silicosi causaren moltes morts entre els miners. Una visita molt profitosa, que m’agradaria poder repetir amb l’alumnat de l’institut durant el proper trimestre.

Va arribar l’hora de dinar i, val a dir, vàrem encertar de ple el restaurant, La Miloquera, a Marçà. Tracte humà exquisit, governat per una família tradicional amb l’ajuda del xiquet de 15 anys, cuina casolana deliciosa. Vàrem menjar canalons i conill amb cargols. Aquests restaurants amb la cuina de la iaia no haurien de tancar mai! La conversa amb els cafeters va ser molt agradable, la qual és part de l’essència gastronòmica que m’agrada.

Ja amb la panxa plena vàrem anar a fer la peregrinació habitual a l’estàtua del Carrasclet a Capçanes. Conservo un munt de fotos al seu costat, ja que quan hi passo prop gairebé tinc una obligació personal d’aturar-m’hi. Pere Joan Barceló va ser un guerriller que va combatre amb les tropes de l’arxiduc Carles contra el borbó Felip V durant la guerra de Successió. Si Catalunya fos un país normal, de ben segur que tindria una pel·lícula de la seua vida a imatge del Braveheart escocès. Vaig recitar els famosos versos:

Per la Serra de Llaveria
i pels boscos de Falset,
no hi ha exèrcit que no es trobi
el guerriller Carrasclet.
Als pagesos protegia
de l’exèrcit d’en Felip
i tothom el coneixia
de Pradell fins a Pratdip.
https://www.facebook.com/emigdi.subirats/videos/10159297762555295

Em va encantar el fet que hagin dignificat una construcció de pedra seca, cocó en molts pobles, com a homenatge a la vida pagesa del passat.
Encara ens quedaven dos parades en el nostre trajecte prioratí tan agradable i emotiu!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!