Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

2 d'abril de 2021
0 comentaris

Dos dies pel Priorat (2)

Refugi etern d’ampla mirada
no s’amaga del riu, ni del cel,
ni de la terra llaurada.
Mestressa de la roca,
indòmita Siurana.
(Jesús M. Tibau)

La nostra destinació era un indret poètic, indòmit: Siurana, un poblet de conte amb tota mena de remembrances d’assetjaments inacabables i conquestes impossibles. Encinglada en un lloc inexpugnable damunt de riu, van ser necessaris els cavallers de quatre comtes per sotmetre-la. El seu castell defensava una frontera infranquejable que s’estenia del Coll de Balaguer a Tamarit de Gaià. Conquerida al 1153, després de caure Lleida i Tortosa, va ser el darrer reducte de la reconquesta a Catalunya. Només mirant el precipici que l’envolta, s’esbrina ràpid per què no va ser conquerida durant tres segles i per què el final va ser tan tràgic. Abdelazia, la reina mora, abans de veure sotmesa als cristians, va preferir tirar-se per l’imponent penya-segat amb el seu cavall. L’animal va deixar marcada a la roca l’empremta de la seua ferradura per sempre més. D’aquesta manera va desaparèixer l’últim baluard sarraí de Catalunya.
Avui en dia, ens trobem amb un poblet encantador de cases i carrers empedrats i les restes de la fortalesa sarraïna, situats a l’entrada. Als seus peus, hi ha un pantà d’aigües netes i tranquil·les. Està envoltada de llocs interessants i des del poble es pot gaudir d’unes vistes magnífiques a la Serra de Montsant, la Gritella i a les Muntanyes de Prades.

L’edifici més rellevant és l’Església, d’estil romànic, que té una portada amb un timpà figurat emmarcat per tres arquivoltes de mig punt que descansen sobre sis columnes amb capitells decorats amb motius diversos.

Tota Siurana es poesia: Carner, Sales, la llegenda de la reina mora, la Renaixença! Ens hostatjàvem a l’hotel la Siuranella, el qual, val a dir, esperàvem una mica millor si tenim en compte el binomi qualitat-preu. Només arribar-hi vàrem sortir a fer un vol. Ens trobàrem amb la placa del poema que va dedicar Josep Carner a la vila. Allí vaig fer el meu habitual enregistrament de la recitació pertinent.

https://www.facebook.com/emigdi.subirats/videos/10159295239065295

La nostra passejada va portar-nos al cementiri on es troba la tomba del mític escriptor Joan Sales (Barcelona 1912-1983), l’editor de la gran Mercè Rodoreda, que feu casa al poble. Portava un exemplar d’Incerta glòria, la gran novel·la sobre la guerra més espantosa de les que es fan i es desfan, però no vaig poder fer la lectura habitual ja que l’indret estava tancat per les restriccions de la maleïda pandèmia. És un cementiri molt menut, amb molt poques tombes, fet que li dona un especial relleu.
Caminar per Siurana és sinònim de trobar-te cingles, així com referències molt humanes, com la de les tres famílies que van quedar-se al poble i la salvaren del despoblament el 1961. Finalment, vàrem fer cap, òbviament, al salt de la reina mora. Allí la imaginació et retrata la llegenda. Pots arribar a sentir el renill del cavall a l’hora del salt, així com contemplar la bellesa de la dona sarraïna o les petjades de l’animal sota una roca. Tot val, tota poesia és factible, tota història retocada que dona un fruit imaginari ben saborós. Allí vaig enregistrar la llegenda amb paraules pròpies, i dins meu tota una dolçor repetia el màgic nom: Abdelàzia!
Encara em quedava un altre enregistrament que incorporava un seguit de poemes del llibre “A la barana dels teus dits”, de l’amic Tibau, fill de Cornudella, el nucli central del municipi que inclou aquest poble de fantasia que és Siurana.
Un bon sopar a base d’un plat d’ibèrics va completar una jornada senzillament emotiva, amb el fort contingut de la bellesa paisatgística i patrimonial del meu lloc favorit, allí on em podeu buscar si em perdo, Siurana!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!